PERECOLL. NEGRE + NATURA

El renovat Museu Monjo gaudeix en aquest mes de juliol de la presència de l’obra de Perecoll que sota el títol de “Negre + Natura” segueix aprofundint en la seva mirada del negre sobre negre abastament coneguda ja de tots, abandonant tota referència al nou camí en el que l’aparició el color i les formes hominoides volumètriques havien agafat protagonisme i que personalment em semblava d’un enorme interès.  

L’exposició de Perecoll que ara presenta al Monjo és el paradigma quasi tutorial del seu habitual fer. Exposició perfectament estructurada, amb el predomini de l’elegància glamurosa en ell habitual, amb l’exacte i reduït nombre de peces , - millor que en faltin que no pas que en sobrin-, amb un eix direccional d’atenció generat per la potència del pseudo tríptic central que com frontal religiós domina l’exposició essent far d’atracció, seducció i quasi d’abducció pictòrica. Tres obres potents, molt ben estructurades i realitzades amb l’habilitat general de l’autor. A la resta obres de caire més complementari que serveixen de perfecte afegitó en el combinat general de la mostra.

Si un desconeix el treball de Perecoll, el resultat de la seva primera visió és del tot impactant. El joc rítmic i  lumínic de les seves peces , emmarcades en el conjunt volumètric que en el que sempre estructura el seu treball és d’impacte visual i conceptual enormement potent. La seducció de les mateixes i el misteri que generen estableixen sempre un feeling amb l’espectador que se sent atrapat per el treball de l’artista.

Altra cosa és però quan ja es té un coneixement previ del fer de l’artista. El negre sobre negre actual de Perecoll té un problema de difícil solució., i que  amés a mé s, ja ve de fa anys. Perecoll va fer ja fa un grapat d’anys un a espectacular i majestàtica exposició del negre sobre negre. Va ser a la Pia Almoina de Barcelona. Exposició de mestre i de culte i reverència absoluta. El nivell i qualitat de l’allà presentat  roman com a rèmora permanent en les seves següents exposicions. Era de tant altíssim nivell el que va presentar allà que en la comparança els nous resultats acostumen a sortir-ne perdedors, i el que es pitjor, perden potència essencial per esdevenir més acomodaticis i a vegades fins i tot propers a una mirada fàcil i decorativa.

.

Avui  a Vilassar de Mar penso que Perecoll està en els límits de l’esgotament del veritable negre sobre negre. Hi ha el tríptic central que em desmenteix per la seva gran qualitat, però cal fer un pas endavant i penso que la recuperació del color que s’albirava és una bona solució. Però això ja és una decisió que sòls l’artista pot considerar. Sense abandonar definitivament el negre , que no deixa de ser l’ADN personal i inconfusible de l’artista i en el que encara li queden coses per dir, especialment si accentua el seu dramatisme, cal recomençar la història amb un capitomba que a bon segur donarà obres ben potents , com correspon a un artista tan afermat com és Perecoll, capaç de mantenir sempre un to qualitatiu elevat com ho fa també ara en aquesta recomanable exposició al Monjo de Vilassar de Mar.

Les imatges han estat extretes de la pròpia xarxa social de l'autor