No fa pas tants anys que l’art plàstic era un component
preuat en el discurs cultural de la societat. Les exposicions eren visitades ,
les inauguracions comportaven un cert ritual social, els artistes eren
reconeguts , la premsa parlava de les mateixes
amb pàgines especials i els diaris mantenien secció de crítica i cartellera de
galeries com si de cinemes o teatre es tractés.
Ara tot això ha estat esborrat del mapa, l’art ha desaparegut
dels continguts culturals, si exceptuem això sí el component de l’art espectacle.
Amb les seves grans i fastuoses exposicions, aquestes son les úniques que
mereixen una certa atenció en la difusió de les mateixes i certament segueixen
mantenint un cert halo social que a voltes quasi comporta la necessitat de la
visita en el ritual d’estar a la page del que es cou en la tribu.
La comparança és brutal. Així cada divendres tots els diaris
i fins i tot les teles, parlen de les estrenes de cinema del cap de setmana dels que a posteriori es
realitzarà la corresponent crítica. Qualsevol estrena teatral també rep la
pertinent atenció, generalment amanida amb la corresponent entrevista a l’actor
o director protagonista. Igualment succeeix
davant de qualsevol concert important del que
amés a més ,com no, s’oferirà alguna imatge del mateix i a ser possible un tall de veu. I això és
tant per al món de la música clàssica com
de la pop. L’arribada d’un nou disc produeix igualment la corresponent entrevista
parlant del mateix , amb l’afegitó del corresponent minut sonor. Fet semblant succeeix
davant la presentació d’una nova novel·la d’un autor reconegut
Que passa si el que es tracta és d’una nova exposició d’un
pintor important, o d’una exposició rellevant per algun motiu?. Doncs no passa
res més que el silenci. Ni hi ha comunicació, ni evidentment l’autor es
convidat a explicar fets , causes i raons del seu treball.
Si entrem a les edicions on line dels diaris La Vanguardia, El Periódico, El País, El Mundo
, Ara i el Punt Avui queda tot ben clar. En aquets dos darrers la pestanya de
Cultura ens redirigeix a un contenidor comú de les notícies culturals, entre
els que escassament apareixen notícies dedicades a les arts plàstiques. A la resta la pestanya
cultura redirigeix a un contenidor general amb sub pestanyes específiques
(cinema, llibres, música, teatre etc ). Sols en el País apareix una subdivisió exclusiva
per l’art i l’arquitectura. Una demostració evident de la manca generalitzada d’interès
per l’art , fet que de rebot afecta al
afeccionat ja que és molt difícil saber en cada moment quines son les
exposicions interessants que mereixen visita en l’entorn proper i capitalí.
I en un món com l’actual en el que la comunicació és una
eina imprescindible per fer conèixer qualsevol cosa, la desaparició de les arts
plàstiques dels mitjans de comunicació tant dels tradicionals com de les noves
formes comunicatives comporten ineludiblement a la desaparició “real” del món. És
doncs el moment d’intentar fer un tomb a questa situació ja que de mantenir-se
en la davallada , la plàstica pot acabar en pocs anys a una situació marginal sols
per arts ferits, amb l’excepció d’aquell art espectacle de les grans
exposicions i dels grans mites.
I aquesta situació és encara més perillosa a una Catalunya
enfonsada culturalment i com no a Mataró on la plàstica és ja marginal gràcies
a l’ajut del menysteniment etern de Direcció de Cultura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada