dilluns, d’octubre 24, 2016

L’AIXERNADOR. LA COL·LECCIÓ




Escrit per el catàleg de l'exposició del Fons d'Art de l'Aixernador que ocupa els espais de la Casa Gòtica d'Argentona.
Una exposició que ens permet admirar peces primerenques dels que ara ja son consagrats artistes mataronins:, alhora que una mirada a obres d'importants artistes de l'art catlà, amb pertinent mirada al bon fer d'un gruix d'artistes argentonins.
Una exposició de caire històric recent que us aconsello vivament, vista la impossibilitat de veure quelcom igual en les nostres contrades. No us la perdeu.



No seré pas jo qui es dediqui a lloar l’immensa i excepcional tasca cultural que va dur a terme l’Aixernador en el decurs de la seva massa curta història, altres persones amb més mèrits i coneixements ja ho fan en altres escrits d’aquest catàleg llibre , però sí que per a mi és un veritable honor el poder dedicar quatre ratlles a la gran tasca que va dur a terme en el camp artístic i plàstic que queda perfectament plasmada en la col·lecció que va atresorar mitjançant les donacions dels diversos artistes després cada exposició. Una col·lecció esdevinguda municipal per el desig de Joan Pannon i que ara penja brillant i cofoia en les parets i dependències de la casa Gòtica.
Per entendre-la és obligat resituar-se a la situació del moment. Mataró havia renunciat del tot al seu fer de capitalitat artística. Encara sense espais expositius municipals i foragitada la plàstica del Museu després de l’arribada de Carles Marfà a la seva direcció, i amb evidents mancances en el camp de les galeries privades , l’art maresmenc agafà volada al Museu Monjo en el que Paco Rodon començava a deixar petja amb un seguit d’exposicions que haurem de qualificar com històriques i que van servir per recuperar tot el seguit de noms que havien estat cabdals a partir dels cinquanta.
L’Aixernador es va poder aprofitar de moltes d’aquestes exposicions que tingueren en les seves parets una segona edició, el que va permetre que grans noms històrics de l’art (Abelló, Dau al set, Vila grau....)penjaren de les seves parets.
Per l’altre cantó l’Aixernador va fer una doble aposta molt important i agosarada com va ser apostar per l’art local i /o relacionat amb Argentona ( Josep Tur, Amador, Joan Grau, Sixto Albertí,paisatges argentonins de Rafael Estrany...) i amb els artistes de la comarca que orfes d’espais expositius van trobar aixopluc en les seves parets. Artistes  de tot el ventall de l’art, tant en el que pertoca en l’estilístic, com en relació a la seva edat i importància.
Així al costat de noms consagrats com Alcoy , Rovira Brull, Parés de mataró, podem trobar-hi tot el gruix d’artistes mataronins del moment ( Perecoll, Novellas,Jordà, Viada,Simon, Cuyàs, Garolera, J.M. Codina, Comabella, Monreal, Vilamanyà....)i els nous artistes amergents com Domènec, Montlleó, Vilert.....
Tot aquest conglomerat artístic representa , i de manera ben plena i eficient , la veritable història de l’art de proximitat de la dècada dels vuitanta, una història que no està enlloc més reflectida ja que no disposant Mataró d’un fons d‘art dels seus creadors i dedicant-se la pinacoteca de Llavaneres, - la millor i més visitable de la comarca-,a altres verals més històrics i museicistes, fa que sols en aquesta col·lecció puguem gaudir de moments especials per les circumstàncies i el caire d’iniciàtics que tenien, de bona part del gruix d’artistes que ara suporten el pes de la qualitat de l’art de Mataró i comarca.
Una col·lecció molt important, de la que com argentoní de cor que soc n’estic molt orgullós, alhora que com a mataroní de residència em sap greu no poder-ne disposar d’altre de nivell semblant.
Una col·lecció molt important de la que la població d’Argentona n’hauria d’estar ben orgullós, mantenint-la i en ser possible potenciant-la amb altres obres provinents de les exposicions en espais públics, Un orgull semblant al que tinc jo per haver format part del col·lectiu que la va engendrar.
Pere Pascual
Crític d’art
El Maresme, 2016