dilluns, de juny 01, 2015

MÈTODART. PERE SALINAS




Aquí teniu l’article que per glosar la figura de l’artista Pere Salinas, em va encarregar la gent de “Mètode. Revista de difusió de la Investigació de la Universitat de València”. Una revista editada en català de gran prestigi en la comunitat científica.

Aquesta revista sol·licita per a cada número la col·laboració d’un artista per que il·lustri els diferents articles alhora que a canvi tingui un espai d’anàlisi del seu fer en la secció “Mètodart” en la que s’analitza la seva obra en base a les seves il·lustracions. Pere Salinas ha estat l’artista a qui s’ha encomanat  les il·lustracions del proper número alhora que se m’ha demanat a mi que en faci el pertinent anàlisi, cosa que he fet amb immens honor i alegria.
Aquí en teniu el resultat.





RETÒRICA DEL BLAU. Pere Salinas

No va ser mortal la ferida, ni lleuger el record.
Ni llum, la nit desballestada. Ni dolç,
el sanglot del vol. Ni trist l’oblit de l’ull d’un dia a l’altre.
Ni els passos que es despullen del peu nu.

                                               Joan Navarro.  “O : Llibre d’hores”.

En el cada vegada més complex món de l’art hi ha artistes cridaners en la cridòria però també, i sortosament, artistes que criden des del silenci, des de l’aparent simplicitat del traç, d’una taca, d’un color que fins i tot pot ser esmorteït. Però el seu és un silenci actiu, d’aquell que com pluja fina penetra fins l’interior i allà esclata en tota la seva intensitat. En Pere Salinas és un d’ells.
Amatent al gran enigma de la creació, aquest barceloní que ha trobat aixopluc en el Vallès (com el Vallès no hi ha res), segueix convençut que en aquest gran misteri que n’és la pintura i en conseqüència l’art, sols la sinceritat del sentiment que surt de l’ànima de manera quasi virginal, té sentit, intenció i trajectòria.



En aquest remot recordar de coses obscures, immemorials, fregaments de les quals perduren en l’ànima de l’artista , com tan bé explica Paul Klee, Pere Salinas va escrivint la seva biografia artística plena d’emocions i silencis, en les que cerca l’anar més enllà del pur engany de la referència. Més enllà del trompe l’oeil que converteix en plaent la mirada però que desapareix en un sospir, Salinas estableix el seu fer en l’estranya sensació d’aprofundir en la intensitat de la taca, de l’escampall n’aparença descontrolat del color i la tinta damunt d’un paper al que va conquerint per establir uns nous marges, uns nous límits, en els que establir el poder subjugant de la seva seducció plàstica, plantant bandera d’emocions íntimes posades a l’abast de l’espectador per compartir-les en aquesta estranya comunió que és font i fonament de l’art.

Al contrari d’aquells vells amanuenses als que s’assembla i admira en la seva passió d’il·lustrar llibres d’autor, Pere Salinas provoca la taca i deixa que s’escampi en la llibertat dirigida per les seves intencions. Una llibertat marcada per el color, aquí el blau, que esdevé com taca sonora que marca arpegis en els que el matisos semblen desequilibrar la coherència estructural de l’obra quan en realitat la situen en una altra dimensió, en el camí de la percepció personal, de la simbologia pròpia, en la que forma i color pacten nous diàlegs que ens parlen de velles històries i sentiments compartides per a tots.




En aquesta eterna història sempre explicada, la de les velles passions i emocions que és la que sempre desgrana l’artista, Pere Salinas ens aporta un esteticisme natural, un desig de bellesa, un concepte de llibertat, un sentit absolutament vital i visceral, però alhora ens el serveix sota el domini estructural, el cerebral, el de l’equilibri comportant una serenor que va molt més enllà de la bellesa formal, tant atractiva com agraïda, per aconseguir arribar a aquell sentiment interior que ens aporta la riquesa que converteix a l’art en aliment i font d’energia i vida.

En la nuesa de l’art , la retòrica del blau, ens porta més enllà de les imatges per conquerir el més preuat de la nostre ànima sensible.

Pere Pascual, crític d’art.