MICRO / MACRO. MONTSE PONS

Hi ha creadors que la seva obra sorgeix d’una profunda reflexió, n’ hi ha d’altres en canvi que la mateix brolla d’una manera més instantània, més espontània per definir-ho d’una manera , sense que això signifiqui demèrit o s’equipari a obra poc pensada.

Montse Pons , aquesta creadora afincada a Argentona i que ocupa en aquest mes l’espai del Col·legi d’Aparelladors , és autora que es mou essencialment en aquets caires de llibertat com ha demostrat fefaentment en les darrers exposicions que li hem pogut veure ja sigui a Argentona, a l’espai capgròs o a la que ara ens ocupa. Una llibertat que jo equiparo a la conseqüència directa que li produeix el munt d’imputs sense filtres que rep cada dia en motiu de la seva tasca professional com a mestre , el que provoca una resposta molt més àgil que no pas la que a bon segur provoca la meditació de la callada solitud d’un estudi esdevingut búnker impermeable com en certs artistes.

D’aquí que les exposicions de Pons esdevinguin allargassades, quasi esfilagarsades, però que a traves de la mirada serena veiem que tot el presentat es mou en un lligam invisible en els que els mons presents, imaginats o desitjats, es van desgranant en petites escenes, algunes de caire més explícit que no pas d’altres , en les que l’autora mostra sense pors ni embuts , les seves sensacions i emocions que modula de manera intensa en el gest, el ritme, i molt especialment aquest color intens, agut i llaminer amb el que omple les seves peces esdevenint esquer visual per acostar-se a les mateixes i deixar-se abduir per les formes, referències, abstraccions, tot en el complex entramat que confegeix el seu fer.

Ni més ni menys és el que succeeix en aquest micro/macro, jugant amb la mida i la mirada , en el proper i en el llunyà, Pons ens demostra que en realitat tot és el mateix, que el que val sons les emociones presentades i les sensacions rebudes, i és en aquest intercanvi sensorial on s’estableix el veritable concepte de l’art, el classifiquem com el classifiquem o el jutgem, com el jutgem.

Per això aquest micro/macro esdevé un veritable laboratori d’energies, d’aquelles que generant-se es transformen per que cadascun de nosaltres en puguem obtenir el rèdit que desitgem. Una exposició plaent, enormement plaent, en el visual però amb gran càrrega sensitiva en l’interior el que el fa fàcilment recomanable.

(Fotografies tretes del blog de l'Associació Sant Lluc)