www.culturamataró.cat

L’Ajuntament de Mataró estrena web nou de Cultura per poder mostrar tota l’activitat estrictament cultural i festiva, tant de contingut propi com de les activitats organitzades directament per entitats i altres agents culturals.

L’adreça www.culturamataro.cat permet ampliar el contingut de l’agenda cultural en paper amb una agenda més visual i amb capacitat per ampliar la informació. La plataforma incorpora una mediateca dels actes de l’agenda amb possibilitat de penjar-hi vídeos, fotografies, enllaços al web propi de l’entitat i el grup o companyia, així com també al Facebook i al Twitter, entre d’altres.

Els usuaris poden accedir a la informació de l’agenda cultural de la ciutat a través d’un sistema de cerca per àmbits, per equipaments en els quals s’esdevenen els actes i per tipus d’activitat. També permet seguir l’activitat i notícies d’artistes, músics, creadors o escriptors, relacionats amb la ciutat i l’activitat a Mataró a través de l’apartat “Recomanem”.

El web incorpora informació de les diferents àrees i serveis de la Direcció de Cultura referent a les arts escèniques i la música, les arts visuals i el cinema, les festes i tradicions, el Museu de Mataró i les exposicions, les seccions d’Arqueologia i Ciències Naturals i l’activitat de la Xarxa de Biblioteques.

El disseny gràfic del web ha anat a càrrec d’Albert Ibanyez i la programació a càrrec d’Estudi Oliver, amb el suport del tècnic de la Direcció de Cultura Fèlix Sainz.

Aquesta és la nota de premsa realitzada per l’Ajuntament mataroní per donar conèixer la creació del seu nou web de cultura. Una notícia ben positiva i de la que cal congratular-se ja que el pitjor de cultura,- i mira que hi ha coses lamentables-,  era sens dubte la pèssima política informativa que arribava moltes vegades al pur esperpent.

Ara ens ofereix un web que sobre el paper sembla ampli i àgil  del que esperem moltes coses, encara que de moment tot segueix igual, i molt ens temem que en el que pertoca a les arts plàstiques , tot seguirà igual, és a dir en el menysteniment més absolut.

Així per ex. a hores d’ara res parlen de la fira del dibuix ( no ho deuen considerar una activitat cultural) ni de l’exposició de punts de llibres a la Presó. Que una quarantena d’artistes s’apleguin per una activitat singular com aquesta no és evidentment cultura per els que manen a Beneficència , deu ser simplement una manifestació i per tant “vayan saliendo de uno en uno i con el carnet en la boca”. I això que la van inaugurar a l’ansem l’Alcalde i el regidor de Cultura.

I és clar , la setmana vinent hi ha dues magnífiques exposicions com son les que s’inauguren dimecres a l’espai Capgròs ( Jorge Serraute) o el dijous al Col·legi d’Aparelladors ( Ester Aliu) , que tampoc apareixen a l’agenda.

Però redimonis, si hi ha un espai per descarregar-se l’agenda del mes i si ho fas apareix l’agenda del mes d’abril, el que vol dir que amb sort s’actualitzarà el dia 5, el que , si em permeteu l’expressió, té pebrots.

Sort que cal suposar que el web haurà costat poc ja que és com la del M|A|C , que està dintre del propi web de cultura. És a dir que esperem que hauran estat dues web al preu d’una. Això sí, a dit i atorgada a l’endollat de Can Xalant, ja que s’ha acabat el xuclar de la mamella i s’ha de mantenir status. (Per cert , algun dia caldrà parlar del tema dels dissenyadors en l’entorn de cultura. No hi ha cap queixa de la seva qualitat però sí del modus d’haver estat triats , - a dit -, i del manteniment d’un status d’exclusivitat absolutament incompatible amb les regles de joc d’un ajuntament democràtic).

I ja que parlem de cultura he de dir que finalment vaig ser entrevistat per el tema del pla estratègic de Cultura. Entre les pressions del PSC que consideraven obligada la meva presència i les gestions de l’Alcalde que com tants no entenia com a la persona a la que feia dos anys se li oferia la direcció de cultura , ara no fos considerada com a vàlida per expressar la seva visió de la cultura de la ciutat, el cert és que a corre cuites vaig ser connectat i entrevistat.

He de dir que la conversa va ser del tot plaent i interessant, amb una tècnica de l’empresa encarregada del treball, professional, acurada i amatent , el que va permetre una conversa distesa i crec que altament productiva, amb un record personal imborrable com és la seva cara d’astorament davant algunes de les meves manifestacions , totes elles perfectament documentades.

Una entrevista que estic content d’haver realitzat però que crec serà del tot paper mullat. Un informe que a priori qualificaré com “Informe Noos” i així tots ens entenem.

Parlant amb l’entrevistadora vaig comentar el meu enuig per l’absència d’artistes entrevistats, al que va respondre tot dient que no hi havia hagut artistes entrevistats ja que des de Cultura no havien pogut contactar amb ells. Vaig demanar la llista de gent a entrevistar i en ella hi havia dos artistes. Un , nom que em reservo ja que no he parlat amb ell, és impossible que Cultura no pogués contactar amb ell ja que és de la corda , col·labora amb ells i actualment manté viva una col·laboració. L’altre era Josep Mª Codina. Davant de la cara de sorpresa de l’entrevistadora li vaig mostrar el seguit de missatges i converses telefòniques mantingudes amb ell justament en el dia d’abans. Tot al voltant del tema del pal estratègic , com quedava clar en els missatges.

Les dades de Cultura eren correctes i per tant no és que no s’havia pogut contactar, no s’havia volgut contactar. A hores d’ara el contacte tampoc ha existit.

Si a aquesta anècdota afegim que la llista era infame, burocràtica i partidista, hem d’arribar a la conclusió que el que es vol és simplement cobrir l’expedient, ja que no s’entén de cap de les maneres que el punt iniciàtic que es demanava en aquest estudi que era el de conèixer quins eren els protagonistes actius de la cultura de la ciutat , no està considerat. Per tant seguirem en el desconeixement de la base cultural  de la ciutat , el que va molt bé a Cultura ja que així pot obviar a gent ben vàlida sota l’excusa d’un desconeixement, que és volgut i vergonyós.

Per tant seguirem a l’aguait , però amb la premissa prèvia de la malfiança d’un poder cultural que fa que la renúncia de Quim Fernández a la regidoria de Cultura sigui obligada per permetre i consentir , no sols una gestió cultural embogida , ans el que és pitjor, avalar uns treballs a l’entorn d’un pla vital per a la cultura de la ciutat, sabent de la seva parcialitat i mala intenció.