JO

El mes de maig del 2015 s’acompliran 40 anys de la meva activitat com a crític d’art. Durant aquests quaranta anys he fet una tasca periodística que no jutjaré en qualitat , però que en nombre ha estat ingent en el que pertoca a escrits, critiques, presentacions orals i escrites, jurats,xerrades, programes de ràdio, espais de televisió, etc… Una tasca que encara que sols es valori per la persistència i la irreductibilitat m’ha d’haver permès obtenir una visió, particular sens dubte , però prou ample , del món de la cultura en general i molt especialment del camp de les arts plàstiques.

40 anys de dedicació a l’art mataroní crec sincerament que m’haurien de permetre considerar-me un element , segurament molt petit , però element viu de la cultura de la nostre ciutat Mataró.

Avui però les afirmacions en el ple municipal , realitzades per el regidor de Cultura Sr. Joaquim Fernández, m’han obert els ulls i m’han fet veure que no dec tenir raó i jo no existeixo, segons ells, en el mon cultural de Mataró.

Les declaracions del regidor en la resposta a la pregunta efectuada per Ivan Pera en representació del Grup Socialista , en la que ha explicitat generalitzant , les persones consultades  i amb les que s’ha contactat per establir els fonaments de raonament del  Pla estratègic de Cultura, m’han deixat ben clar que no tinc nivell per poder aportar res a aquest Pla. I com jo la gran majoria d’artistes plàstics dons ho he preguntat a molts i fins ara no n’he trobat a cap que hagi estat consultat. Un fet que és més que lamentable, és indignant, ja que us ben asseguro que estic parlant de noms de primer nivell artístic de la ciutat.

Per tant , una vegada més els artistes plàstics de Mataró son considerats ciutadans de segona i no son considerats , ni tan sols amb dret a veu , a la vida cultural mataronina.

Demà divendres s’inaugura l’exposició “Tempus fugit” a l’espai Capgròs, amb el protagonisme creatiu de set d’entre els grans artistes mataronins i el petit protagonisme des de darrera les bambolines del que això signa. És un acte al que tots esteu especialment convidats en la certesa de que veureu una bona exposició amb lectures profundes.

No sé si els que manen a l’Ajuntament tenen prevista la seva assistència. ( A l‘espai capgròs portem deu temporades i un centenar d’exposicions i no hi ha assistit mai el director de Cultura , el director del museu , ni ningú dels responsables d’art del que ara en diem cultura i abans en dèiem PMC, i en el que ens referim als respectius regidors d’aquests anys em sobren forces dits de tan sols una mà). Però si ho fan , per que no haguem de creure que van sols a la recerca de la foto, bé farien de venir disposats a demanar disculpes per el menysteniment en que tenen a la plàstica i començar a oferir unes realitats de normalització i equivalència envers altres moviments , com és l’art contemporani, i potser el millor seria començar a convocar als artistes a una reunió per intentar trobar els camins de consens i millora que han de servir per el bé de la cultura mataronina.

En el que pertoca a mi , no pateixin. Em queda poc més d’un any per la meva jubilació i no vindrà d’una escopinada més. Tinc la consciència molt tranquil·la i estic en el convenciment de que he treballat per l’art i la cultura de Mataró. I això no m’ho traurà ningú.

I em queda l’orgull d’estar convençut que si mai s’escriu la història d’aquest  en el decurs dels darrers anys, un hi sortirà moltes vegades en els crèdits, coses que altres que manen i mal dirigeixen , no poden ni dir-ho, ni pensar-ho de bon tros.

PS.- En el que pertoca al seguiment de la proposta realitzada al M|A|C per a la versió normalitzada de la mostra , he de dir que a hores d'ara sols hi ha silenci. Ni tan sols ha existit el pertinent rebut habitual en tota gestió telemàtica per tenir constància de que el document ha arribat a la seva destinació.