PRESENTACIÓ DEL M|A|C . L’OFICIALITZACIÓ D’UNA ESTAFA CULTURAL

Ahir  dissabte malgrat no haver estat ni informat ni convidat per part de Cultura , és a dir , com és habitual, vaig acostar-me a Can Marfà ja que tenia veritable i sana curiositat per veure la presentació del M|A|C , el veritable continuador de Can Xalant. Volia escoltar de primera oïda quin era el projecte , com funcionaria la història , quines eren les possibilitats , i molt especialment quines eren les possibles rendibilitats per la ciutat.

El cert és que un va poder assistir a un acte esperpèntic on per part del sr. Joaquim Fernández , regidor de Cultura i únic representant del Govern municipal , a més de demostrar el poc respecte per la veritat i ensenyar públicament la seva capacitat de mentider compulsiu ( al menys en el camp cultural / artístic ) , va oficialitzar de manera pública la dictadura , fins ara de tots coneguda però latent , de Gisel Noè , el veritable “puto amo” de l’art públic mataroní, seguint el lèxic del sempre enyorat Pep Guardiola.

Repeteixo que la millor definició de l’acte és el d’esperpèntic. Una presidència amb més regidors socialistes ( Q.Melero, M. López , I.Pera) que no pas del Govern ( el regidor en solitari) , amb absència absoluta de la resta de forces polítiques i sols l’aspirant F.Teixido com alternativa política, va donar pas al discurs del regidor que va ser un seguit de mentides continuades que em va fer témer molt seriosament de si li creixeria el nas de manera descomunal o si d’un moment a altre començaria a perdre la dentadura , com deia la meva avia que em succeiria si deia mentides. Tot englobat en la frase ( o potser volia dir farsa ) mestre de confessar públicament que ell sempre havia defensat  Can Xalant , amb el retoc del retorn a la ciutat. L’hemeroteca ,que altres ja han buscat, demostren fefaentment quina era la seva opinió particular i la del seu partit , explicitada en el programa electoral, absolutament contaria a l’equipament del que demanaven la seva ràpida desaparició.

A continuació paraules de rigor del yuppie oficial de la Gene , lloant el guapos i moderns que som i que hem de continuar així amb el suport oficial, ( a on era Bibiana Ballbé ? , que hauria acabat de donar el toc), per que el regidor presentés a Gisel Noè a qui qualificà de veritable directora del projecte. Aquesta després dels agraïments que ens va tornar fins a Carmina Benito ( de ben parits és ser agraïts) va fer unes inconnexes explicacions i anunciant-nos ja algunes “actuacions” ens va enviar al web on la cossa quedava més clara.

Nosaltres , que som obedients , això hem fet i com era d’esperar hem quedat corpresos, a punt de l’ictus i amb la vesícula biliar a punt d’explotar davant el poti-poti de caire partidista , realitat lluny de tota legitimitat democràtica que ha permès que algú , sense cap legitimització pública del ple, hagi pogut fer i desfer , i el que és pitjor, destinar milers d’euros de manera personal i partidista , dedicats única i exclusivament al seu entorn personal i ideològic contemporani.

I diem això ja que després d’una presentació sense que abans ningú tingués cap mena d’accés al procés , sense possibilitat de presentar cap mena de projecte de futur, és a dir partint del buit públic absolut, resulta que fa ja un any que s’està treballant i que son molts els projectes en  els que s’ha intervingut i per tant s’hi ha destinat uns diners públics que han escapat de tot control ja que fins ahir en que es va presentar públicament el M|A|C no existia en la realitat ciutadana.

Però no. La mostra de Domènec a ca l’Arenas és una producció del “MAC” com ja varem denunciar , però també ho va ser “Modernitat amagada” una proposta que es celebrà a la Casa capell i de la que ni un ni quasi ningú en va tenir cap notícia. Però també que la mostra “Hic et nunc” estarà a Can Palauet els mesos d’Octubre i Novembre i que d’abril a santes tindrem al mateix indret “Fairy tales” una altra producció contemporània. Això per no dir que es produirà , juntament amb la Pau Gargallo (s’ha de cuidar a la família i als amics ) el projecte “Skate invaders” destinats a la construcció d’un skate park i a la il·lustració de planxes d’skate. Un projecte que queda ben clar és transcendental.

Tot això sense que de manera pública s’hagi fet cap convocatòria als artistes mataronins de tota mena per accedir a presentar un projecte, una idea , una il·lusió. Tot ha estat per els amics, amiguets o amigots que han gaudit així de manera fraudulenta , al ments èticament , dels diners públics de la nostra ciutat.

En resum una absoluta vergonya.

Però al costat de tot això hi ha un conjunt de preguntes directes que Cultura hauria d’explicar de manera pública i ben clara , com poden ser:

Amb quins diners es disposa?.

La direcció de Gisel Noè a on i per qui ha estat aprovada?. Quina és la durada de la mateixa i sota quin control reglamentari es troba?

De quina manera i per qui s’evaluen les propostes presentades al MAC?. Si a més de la direcció hi ha altres membres , com han estat escollits i per qui, i per qui han estat ratificats com a persones neutrals i competents per exercitat aquesta tasca?.

Quin és l’inventari tècnic de que disposa el MAC que , com a mínim hauria de ser el que disposava Can Xalant?.

On es troben aquests elements , que s’ha de fer per sol·licitar el seu ús i quins son els preus públics per el mateix ?.

Qui ha atorgat el poder al MAC per fer que les seves activitats tinguin posició de privilegi damunt qualsevol altre activitat artística, en els espais públics de la ciutat com son Can Palauet ( vedat a la plàstica) i ca l’Arenas (vedat als artistes plàstics actual però no als contemporanis )?.

Preguntes , que amb d’altres més explicatives , bo seria que respongués de manera clara la regidoria de Cultura , a bon segur la regidoria menys transparent de l’Ajuntament mataroní. Afegint a ser possible una reflexió al voltant de si els preocupa l’absència massiva d’artistes plàstics en la presentació. (En directe i per el fb vaig dir que no hi havia ningú, però a posteriori vaig poder veure a Pol Codina, Marta Duran i Ester Aliu) .

Però com que a grans mals grans remeis vull fer públic que aquest matí , i mitjançant el web del MAC he presentat al mateix el projecte “Tempus fugit” un projecte que ja vaig presentar en temps del regidor Graupera i del que com a resposta sols vaig obtenir silenci. Un projecte que en versió reduïda ( en autors i obres ) es presenta a partir d’aquest divendres a l’espai capgròs.

Aquest és el resum del projecte que he presentat , del que aniré informant de la seva evolució.

Tempus fugit

Exposició amb obres de 24 artistes plàstics mataronins (representant cadascun a una hora del dia ) que res tenen a veure , ans el contrari,  amb el concepte de contemporaneïtat que empra la cultura oficial mataronina.

Presentarien quatre obres cadascun , dues d’elles actuals i dues realitzades al menys 24 anys abans, podent-se així analitzar la seva evolució personal alhora que la general de la plàstica mataronina en l’entorn del concepte temps i molt especialment en el sentit de que l’artista és l’únic capaç de deturar-lo i fixar-lo amb la seva obra.

Crec que l’aposta pot valer la pena.