dimecres, de setembre 11, 2013

PEDRA I COLOR. MIQUEL ORTEGA






La sala de la Presó inaugura temporada amb l’exposició de Miquel Ortega Rectoret , de títol “Pedra i color” en la que l’autor ens presenta la seva habilitat en el conreu de la tècnica del mosaic.

El mosaic és una tècnica artística  ancestral de la que s’han arribat a trobar restes a l’antiga ciutat assíria de Nínive. Per alguns és la primera demostració d’art creatiu ja que precisa de diverses capacitats , mentre que la pintura rupestre i les figures escultòriques que encara que no han arribat als nostres temps  de bon segur es van realitzar , son considerades “arts mimètiques” ,ja que el que es cercava era la representació d’una realitat. Potser per això el nom de mosaic , que vol dir “art de les muses”.

El mosaic ha perdurat en el decurs de la història amb una clara minva des de començaments del segle passat, després del gran esclat que significa Gaudí i el seu trencadís, fins arribar a uns moments com els actuals en que el mateix ha esdevingut quasi únicament una especialitat decorativista , el que ha provocat que de manera mensytenidora, els seus practicants siguin coneguts com “piscineros” , per ser la piscina un espai habitual de representacions d’aquesta tècnica.




Fa anys que Miquel Ortega es dedica al mon del mosaic amb la creació d’obres de caire clàssic i decoratiu, però afeccionat com és a l’art, fa un temps que va entendre que calia anar més enllà, que era necessari avançar per nous camins , tal i com succeïa en altres disciplines artístiques , incloses algunes de parelles al mosaic  en aquest entorn de les mal anomenades arts aplicades, com és el cas de l’esmalt , la forja , la ceràmica , etc... . Un pas endavant que ara el fa públic en aquesta ben vàlida exposició en un conjunt expositiu que s’estructura en tres nivells: Decoratiu , artístic / conceptual i mosaic pintat.

L’apartat decoratiu entronca en la línia del mosaic clàssic , i en bona part en el trencadís, però defugint l’esperit que podria ser titllat de “piscinero”. Son obres ben pensades i estructurades , amb una realització més agosarada de l’habitual entre els practicants d’aquesta línia , en una clara aposta per mantenir el to decoratiu però fent un pas més endavant mitjançant un cert atreviment compositiu en el que prima una certa elegància de composició i forma.






L’apartat de peces de caire artístic / conceptual son sens dubte el millor de l’exposició assolint en algun cas un alt nivell de qualitat. Aquí aprofita Ortega el gran domini tècnic per presentar-nos uns treballs plens de subtil sensibilitat a la que ajuda un ritme de concepció i realització , en les que el volum i la tridimensionalitat hi juguen un paper molt important. Un conglomerat de conceptes que els converteix en veritables delicatessen, com succeeix en les obres realitzades amb teseles blanques o grissoses , que son dignes de tot elogi.






Finalment apareix un nou camí en el que al mosaic pròpiament dit s’afegeix l'element pictòric per aconseguir un mix en el que el poder cromàtic marqui o reforci la intencionalitat estètica i visual del treball. Una aposta difícil, realitzada també amb una bona dosis d’agosarament en el to de color, defugint de la dulcificació que el decantés cap el decorativisme . Una experiència que a priori sembla més que interessant però en la que cal incidir i treballar amb intensitat , dons sembla albirar-se en la mateixa un més que interessant camí que de moment es troba tan sols en les beceroles.

“Pedra i color” esdevé així una exposició interessant que mereix una visita. Evidentment hi ha coses a polir , començant per l’ excés d’obra exposada, habitual en tot debutant , però s’evidencia un desig d’avançar ben esperançador. Ara , realitzada la primera passa , el futur està sols en les mans del creador. Si accentua la seva línia creativa / conceptual, i sap refilar la corrent pictòrica en la que es necessari una espolsada important per fer més etèria l’obra , ens trobarem sens dubte a un artista capaç d’oferir-nos un mosaic viu i actual, tal i com pertoca.

De moment aquí està el primer pas que hem de valorar positivament.