diumenge, de juliol 07, 2013

JO VULL SER RAMON MANENT







La presentació del cartell de Santes esdevé el primer tro d’avís de que la festa s’acosta . El segon , aquell que ens indica que ja ens hem d’espavilar no fos cas que arribéssim tard , és la inauguració de l’exposició de fotografies de la festa de l’any anterior amb el protagonisme del fotògraf que havia estat designat oficialment per  a tal gran honor, i alhora tan gran repte.

Aquest divendres aquest tro, - segon avís de Santes -, va esclatar en l’indret tradicional de l’Ateneu, - ara de la Fundació Iluro -, amb el títol de “Imatges íntimes. Glòria a les Santes” i la signatura professional de Ramon Manent.

És aquesta una exposició sempre esperada amb molt d’interès per el públic, desitjós generalment de trobar-se entre els protagonistes, i un repte enorme per el fotògraf ja que després de vint anys d’exposicions sembla impossible trobar un angle novedos i diferent , per més que la polièdria de la festa sembli donar infinitat de possibilitats.




Enguany , a més a més, existia un cert run run professional davant la signatura de Ramon Manent.  La designació de Manent va ser una gran sorpresa en el seu moment. La seva trajectòria política a bon segur que va impedir que fos designat en el seu moment i ara semblava ja fora de joc d’una mostra que ens darrers anys havia agafat uns nous camins tecnològics.





A més a més, a Manent se l’ha considerat sempre ( erròniament al meu entendre ) com un fotògraf de “cavallet” , estàtic , copsador d’imatges amb una profunda càrrega reflexiva. Unes obres , sempre de gran qualitat , però com si fossin resoltes després d’un acurat estudi de l’element a retratar. Així s’obria l’interrogant davant la seva resposta a un repte més reporteril, dinàmic i bellugadís , interrogant que s’ha tancat com sol podia succeir, amb una lliçó magistral de sapiència fotogràfica , artística , conceptual i el que és més important en aquest cas , santera.




Ramon Manent coneix de sempre les Santes des de dins. En sap tots els detalls , per vistos i per viscuts , per això ha fet aposta per aquesta mirada més íntima , més personal, més artística , i per tant més adient al seu tarannà personal i professional. I en ella ha cercat , i trobat , l’aspecte més humà , el que vol dir que ha anat al rovell de l’ou de l’essència de la festa , amb el protagonisme dels que es veuen i dels que no es veuen , tot amb una mirada que volen esser asèptica destil·la passió per tots costats.

Un magnífic muntatge general de la mostra li serveix per arrodonir-la donant més protagonisme encara a unes fotografies espectaculars de les que és difícil , per no impossible, fer-ne tria. Malgrat això mirades com la zenital de la missa de les Santes , la lluminosa dels focs, o l’agosarat simbolisme de “ l’enfrontament”  àliga vs monsenyors , esdevenen peces mestres que haurien de formar part , ja des d’ara , de la memòria fotogràfica del nostre poble.

Una exposició magnífica , d’obligada visita que esdevé veritable lliçó per a tots els amants de la fotografia. I un , que es troba en les beceroles d’aquesta afició , després de visitar-la i gaudir-la sols li queda un pensament fotogràfic. De gran , vull ser Ramon Manent.

Felicitats Ramon. I gràcies per la lliçó.