JA N’HI HA PROU

Avui a les 10 del matí, quasi amb nocturnitat i estem per dir en la clandestinitat, ja que ni estava anunciat públicament ni s’ha convidat a ningú, s’ha celebrat l’acte de lliurament a la ciutat de l’obra guanyadora de la IV Biennal Torres García – Ciutat de Mataró, i s’ha inaugurat l’espai Torres García , en el Foyer del Tecnocampus, que acull des de avui les obres guanyadores de les quatre edicions del certamen.

Òbviament que estem molt contents de que les obres guanyadores , que recordem son propietat de tots dons pertanyen a la ciutat , estiguin acollides en un espai que tan llueix com és el Foyer del Tecnocampus i que per tant podran ser admirades per tots aquells que s’acostin als actes que allà s’hi celebren. S’ha acabat el temps del desterrament , mal col·locades i fins i tot malmeses , a les parets de la Pompeu .

Però un acte com aquest , amb la seva importància i la seva transcendència , precisava , no tan sols d’altre litúrgia , ans també d’una participació del món de l’art mataroní, i no d’aquesta clandestinitat que reduïa la seva presència a la misèria tal i com mostra la fotografia que el mateix Ajuntament ha presentat en la seva notícia oficial. Imatge per altre part , indigne de qualsevol equip de premsa i que molts de nosaltres no gosaríem penjar en la xarxa a títol personal, el que és un indicatiu més del nul valor que l’Ajuntament ha donat a l’acte.

Algú no ha entès que la Biennal no és ni de la Sant Lluc que tant bé l’organitza , ni de l’Ajuntament que li dona suport econòmic , ni de tots aquells que hi col·laboren d’una o altre manera. La Biennal és de tots ells i a més a més , i en primer lloc , és de la ciutat i dels artistes que la conformen participant en la mateixa. El reduccionisme obviant als veritables “amos” de la mostra no tant sols és un gravíssim i lamentable error ans també és una demostració de menysteniment envers ells fregadís amb l’insult. 

Per el que a mi pertoca , que alguna cosa he tingut a veure amb la creació i l’estructura de la Biennal, he dir que avui m’he sentit absolutament insultat per el Govern de la meva ciutat. I això que tinc el cos i la pell adobada , i fins i tot , com pensa algú, la cara molt dura.

L’acte que s’ha realitzat avui era per fer-ne una festa. Una festa entre el poder i els artistes. Una festa que per un costat hauria servit per col·locar a la Biennal en el mapa cultural de la ciutat en una demostració d’escalfar motors i per l’altre per demostrar la potència qualitativa del concurs que ara en el conjunt llueix molt més formós.

Però a més a més hauria servit per que el govern i els artistes es trobessin. De fa massa anys que la política municipal i la plàstica es donen l’esquena. Els artistes no contemporanis no existeixen per l’oficialitat . Nou temporades a Can Palauet sense cap exposició d’un pintor mataroní. Ca l’Arenas convertida en Can Preferents per l’estafa i el robatori continuat que significa la seva política. El taller de gravat finiquitat... I l’art i els artistes plàstics esborrats del mapa cultural de la ciutat.

Mentre que en altres camps que funcionen prou bé ( per ex. teatre ) es discuteix la jugada i es realitzen trobades per intentar millorar la situació, en l’art la política noeística municipal sols porta a un punt final, el de la destrucció, - i a ser possible aniquilació-, de la plàstica mataronina. I aquesta actitud ha de virar de manera dràstica i definitiva.

Sé de fonts molt fidedignes que el primer sorprès de la clandestinitat de l’acte ha estat l’alcalde Joan Mora. Que ell mateix ha expressat en petit comité que el millor hauria estat una altra cosa , més en el tarannà que defensem línies abans. Però que entre cultura , agenda , protocol , etc .. les coses havien anat així i que es comprometia a que quan sigui la propera cessió de l’obra guanyadora es realitzarà un acte com cal. És d’agrair.

Però crec que caldria que això que un sap per confidències periodístiques s’explicités públicament i que òbviament es depuressin les responsabilitats corresponents a qui ha organitzat tal desgavell de menyspreu. De cap de les maners un acte tan menystenidor i insultant vers tot el món artístic de la ciutat pot quedar com un no res. Calen disculpes públiques i nosaltres les exigim.

I seria bo que s’actués . Si algú te ulls per mirar i cap per pensar , podria reflexionar en un acte d’avui. Aquest vespre s’ha inaugurat a Can Preferents ( oficialment ca l’Arenas) una exposició del mestre Rafael Estrany. Una exposició que hauria d’haver estat una fita en l’art mataroní. Sols dos apunts: La mitjana d’edat dels assistents superava amb escreix els seixanta i per indicar el nombre d’artistes assistents ens podríem tallar algun dit d’una sola mà. No és una anècdota , és una trista realitat.

No reflexionar davant d’aquestes dades seria un error més a afegir a la política plàstica municipal que avui amb l’acte d’aquest matí ha assolit el seu nivell més alt d’indignitat amb els artistes i el món de l’art local.

Calen explicacions. I seria bo que arribessin