Avui, aquest vespre s’ha produït
una estranya conjunció que ha fet vibrar tots els fonaments d’una Nau Gaudí,
plena de goma a gom , amb més de cent cinquanta persones. L’extraordinària
conferència (no es pot qualificar d’altre manera) duta a terme per Rosa Alcoy
al voltant de l’obra del seu pare , l’Eduard Alcoy, ha fet esclatar en acabar, una
de les ovacions més tancades que un ha sentit de fa temps en un acte d’aquest
tipus.
Rosa Alcoy ha ofert amb el seu mestratge,
i amb la seva habilitat per superar els entrebancs informàtics amb que s’ha
trobat , una lliçó magistral en la que ha desgranat la trajectòria i evolució
del fer del seu pare , amb especial incidència en els punts més importants del
seu personal i inconfusible idioma pictòric , que ha deixat bocabadats a hom
que ha assistit a la mateixa.
Molts dels presents pensàvem , o
crèiem, que més o menys sabíem de quin peu calçava l’Eduard , però avui ens hem
donat compte de la nostra ignorància. L’anàlisi
personalitzat , individualitzat i comparatiu , de l’obra de l’Eduard Alcoy ens
ha captivat , enamorat i subjugat i quasi ens obliga a una lectura més
personalitzada de les seves obres, en especial per aquells que gaudim del
magnífic catàleg que s’edita en l’antològica del 99.
Una magnífica conferència a que
a bon segur tindrà continuació en altre ocasió ja que son moltes les coses han
quedat en el tinter de la saviesa de la Rosa.
Un acte magnífic , inoblidable
culturalment parlant , del que estem plenament satisfets tots aquells que hi
hem pres part , tant de manera activa com de simples espectadors. Un acte però
que per ami ha tingut el trist
contrapunt de la minsa presència d’artistes mataronins.
El cert és que no entenc res , o
millor dit , no vull entendre res ja que de fer-ho caldria enviar a dida , -
per ser educats -, a tot aquest gruix d’aprenentets i pseudo professionals que
son capaços de passar per alt un acte així. Avui no hi ha l’excusa d’estudi,
classes o qualsevol excusa barata. Avui l’horeta llarga de la Nau Gaudi
equivalia a moltes lliçons i a un aprenentatge concentrat d’art en el seu màxim
nivell , ja sigui en el fons com en la forma.
Però que hi farem, som capsgrossos,
i en la nostra negligència està el càstig de no haver estat protagonistes d’un
aquells actes que et reconforta i que et fa donar més compte encara , que l’art
és una de les poques coses per les que val la pena viure la vida.
La Il·lustració correspon a la
peça “Comiat” que és la darrera de les obres que va realitzar Eduard Alcoy
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada