EDUARD ALCOY. 25 ANYS

Avui diumenge és 18 de març , manquen dons tres mesos exactes per arribar al 18 de juny , una data igual de tantes altres per a molta gent , però que hauria de ser celebrada com important per l’art mataroní, ja que en aquell dia s’acompliran vint-i cinc anys de la desaparició del gran artista , i pera mi gran amic, Eduard Alcoy, un dels artistes més importants dels que ha gaudit la ciutat de Mataró com a membre de la seva comunitat.

És molt possible que a hores d’ara ningú, fora de la seva família , hi hagi pensat. Quan un ho comentava a qui mana a l’IMAC va quedar ben clar que per ells era la primera notícia, però sigui com sigui caldria recordar-ho de la millor manera per que és un fet de justícia i no pot ser que el nom i l’obra d’Eduard Alcoy estigui quedant en l’oblit d’aquells que no el van conèixer, i comenci  també a oblidar-se en aquells que van poder gaudir del seu extraordinari art.

Queden tres mesos i és obligat fer-ne memòria. Espero que per part de qui correspongui se’n prengui nota.

Per la meva part i com a prèvia vagin les imatges dels catàlegs de les dues darreres exposicions que va realitzar , o millor dit, de la darrera exposició realitzada a l'hotel Altamira de Santillana del Mar i d’aquella que s’havia d’inaugurar d’immediat i que es va suspendre al seu sempre estimat Hotel Llevant de Llafranc , refugi de l'escriptor anglés Tom Sharpe que va declarar-se captivat , com no podia ser d'altra manera , per l'obra d'Alcoy que omplen les seves parets.