APUNTS

Dies intensos en els que sembla haver-se conjuntat tot : feina , reunions diverses , temes personals i familiars etc, el que ha fet que no disposes del temps desitjable per cap mena de comunicació en aquest blog. Per això avui, amb un xic més de calma, valgui fer resum dels diversos temes que ens han quedat en el calaix.

Per començar cal parlar del ressò de l’exposició de Pere M. Brasó. La qualitat del seu projecte artístic “M’he quedat en blanc” va merèixer l’atenció d’Angeles Molina al Quadern  ( suplement cultural de “El País”) tot dient:

A la sala del Col·legi d’Aparelladors de Mataró, els olis i els petits dibuixos del pintor vilassarenc Pere-Màrtir Brasó (1949) es presenten amb la força motivadora del buit allunyada, potser definitivament, de la dispersió de les primeres pintures més expressionistes, que miraven de cara la barbàrie de la guerra, el drama natural del bosc cremat o la falsa espiritualitat dels déus de l’esport i l’espectacle. El que dóna sentit a aquest nou treball és el petit interstici del full en blanc, on el traç i la poesia es combinen o s’enfronten sobre un paisatge que assenyala la pèrdua real del món objectiu mentre reafirma l’espai còsmic on l’artista troba l’expressió ideal en la mirada extraviada, dispersa i absent, en aquest espai en blanc que no presta a l’artista cap suport, res amb què es pugui identificar, tret que ell mateix ja estigui dispers. El desig.

Un elogiós comentari que a bon segur ha estat del gust del protagonista malgrat l’errada de la data de naixement que l’ha envellit dos anys.

Ens arriben notícies d’un èxit total de la mostra “Flamenco” a “La Casa de la provincia”  a Sevilla . Ja de per si exposar allà és un èxit total que en aquest cas s’ha conseguit junt a la qualitat que la mostra atresora , per les gestions de Xesco Gomar , actual primer secretari dle PSC de Mataró, però encara , i cal pensar que per molts pocs dies, representant de la Junta de Andalucia  a Catalunya.

 Allà , a la sala Romero Murube, i tenint per companys l’exposició “Transversal” que acull la col·lecció d’Art de la Caja de Granada amb les millors firmes que podem imaginar, els artistes del Dimarts del Llimoner han presentat la seva mirada al flamenc . Una mirada que es mou entre el més llunyà i el més íntim.

Una exposició que ha obtingut un valuós ressò i que a més està obtenint una generosa visita ja que aquest espai expositiu es troba en el punt més cèntric de la capital sevillana i és un dels espai expositius públics de més solvència i visites.

Felicitats dons a la gent del Llimoner.

Ja han passat uns mesos de l’any i el taller de Gravat de l’IMAC es manté hivernat i sense donar cap mena de senyals de vida. O millor dit , els senyals que ha anat donat no eren gens bons ja que parlaven de la seva desaparició.

És per això que efectuada la pregunta al respecte a qui més coneixença en té al respecte , que no son altres que el regidor Quim Fernández i el director de l’IMAC , en Josep Mª Torrent, tots dos m’han explicitat el desig de l’IMAC de que el taller de Gravat continuï i en aquets diuen estar. Una postura que no sembla coincidir en el punt de vista de Jordi Rosés , director del Taller, que parla d’un silenci absolut per part de l’IMAC i de que fa més d’un mes que espera resposta a la seva proposta.

Esperem dons que la pregunta per un realitzada , motivi a la trobada i tinguem un Taller de Gravat de l’IMAC plenament viu i actiu, ja que és a bon segur el millor del que disposa el nostre migrat ens cultural municipal.

Fa uns dies ens queixaven també del fet de l’externalització de Ca l’Arenas , tal i com s’explicava en la notícia apareguda en el nostre més conegut digital. Davant la queixa que vam fer hem obtingut resposta per part tant del regidor de cultura com per el director de l’IMAC, afirmant que és absolutament fals que una vegada acabada aquest primer tast de “La mar de fons” , siguin entitats com la Sant Lluc o l’ACM les que organitzin les exposicions  a ca l’Arenas.

L’únic cert és que hi ha una proposta de l’Associació Sant Lluc per col·laborar en l’organització de les exposicions de ca l’Arenas, vistes les circumstàncies del Museu i de l’IMAC que han deixat en el no res l’activitat del vell casalot. Una proposta que es va valorar positivament i que es va pensar poda ser ampliada amb la col·laboració amb altres entitats, però sobre la qual no s’ha pres cap decisió.

Igualment se’m va assegurar que qualsevol decisió al respecte hauria de ser consensuada amb el món artístic mataroní, per el que en poc temps s’efectuaria una trobada amb representants notables del mateix per intentar entre tots trobar la manera més adient per gestionar la programació de Ca l’Arenas.

Caldrà dons estar al damunt de la mateixa per fer que Ca l’Arenas sigui la casa de l’art mataroní i no sigui manllevada per ningú.

Com es pot veure un bon gruix de notícies de les que calia parlar i que no volíem passar per alt.

I això que per força hem de deixar en el tinter els comentaris que hauran de merèixer dintre de pocs dies , les notícies en referència als dos elements creatius que més polèmica han generat i generen en el camp artístic local. Dues notícies , que per ètica no podem desvetllar , que portaran cua , però que molta cua. I si no al temps.