dilluns, de gener 09, 2012

GEOMETRIA VARIABLE




Tots aquells que ens sentim socialistes de cor, encara que no militem en el parit, seguim amb tota atenció tot l’embolic dels aspirants a ocupar la més alta cadira del mateix. Si a més resulta que som catalans , potser l’interès s’accentua per la participació en la comtessa de la nostra ínclita Carme Chacón.

Algun bon amic que sap que picar-me en aquest tema em costa poc , em convida a confessar per qui aniria el meu vot si de veritat s’acaba fent primàries a la francesa i la resposta és ben senzilla: Si és possible per cap dels dos , però en cas de no ser així i haver de triar entre ambdós, no hi ha dubte que per Rubalcaba.

No he negat mai que Carme Chacón em cau molt malament . He explicat diverses vegades que tot començà amb la seva postura de xula sobrada en les nits electorals de TV3, on sempre s’havia d’acabar empassant les seves paraules. Era tal el seu to de superioritat que deixava capdisminuït a Felip Puig , amb qui quasi acabaves simpatitzant.

He explicat també alguna vegada que un gran plaer personal va ser  poder-li dir quan m’entrega un clavell davant de La Pedrera , en aquells passejos  pre electorals en els que demanava el vot per el partit , que era evident que els votaria , fins i tot deixant de costat que ella anava a les llistes. Recordo perfectament la mirada gèlida que em va dedicar.

Soc cartesià,i per tant la lògica i l’ordre son fonamentals per a mi. Amb aquesta estructura mental és per a mi impossible , fer del fregolinisme virtut i transformar-me en una altra persona que sembla no hagi tingut res a veure amb el protagonisme d’un passat ben proper.

La seva punyalada trapera a Zapatero , negant-lo com si fos tan sols un conegut o saludat , quan ella en va ser veritable mare putativa és d’una pocavergonyeria digna de qualsevol malvada del més pèssims dels culebrots de sobre taula. Això per no parlar de l’aprofitament empresarial del seu familiar més directe, amb uns avantatges en el camp periodístic que han fet fer pampallugues a hom que tingués el més mínim sentit de la honradesa .

Però acabar fent presentació de la seva candidatura a Andalusia em sembla absolutament inacceptable. Si no vaig errat , i no hi vaig , Chacón pertany al PSC i en va ser cap de llista a les darrers eleccions. Si és així , l’únic indret on Chacón podia postular-se com a aspirant a liderar el PSOE havia de ser en un espai del seu partit , que mal ens dolgui , és el PSC. La seva postura de fer-ho ben lluny de casa hauria de ser punt suficient com per discutir la seva militància en el partit, que crec hauria d’abandonar immediatament per afiliar-se al PSOE en la comunitat i lloc amb la que tingués més relació.

La seva postura , i la unànime dels capos del PSC , que sense encomanar-se a ningú, han decidit de motu propi apostar per ella, som símbols del malament que va el partit en aquests moments , especialment en el que pertoca a Catalunya , i més especialment en el que pertoca al seu punt estautari clau, com és el de ser “catalanista”.

És per això que avui toca una vegada més demanar consell als bons amics. La pregunta és repetida i fàcil: A qui “collons” hem de votar aquells que ens sentim catalanistes i socialistes?.

Per més que hi dono voltes , no hi ha manera de trobar-hi la resposta.