“ Es pot dir que havia trobat el començament del meu poema
que és com caldria començar totes les obres d’Art.”
( Edgar A. Poe .- Filosofia de la composició )
Crear no és fàcil. La veritable creació no és ni senzilla, ni fútil , ni surt de franc. No apareix de cop i volta ni és fruit de generació espontània. La veritable creació és fruit d’una germinació lenta i pausada , afavorida amb l’adob de les sensacions més íntimes i personals que un va adquirint en el decurs del seu cicle vital.
En Ricard Jordà, artista plàstic
en el sentit més ample, ho sap molt bé desprès de conrear en aquest camp de fa
cinquanta anys. El pas del temps i la reflexió personal li ha permès entendre amb
exactitud que allò que en diem “obres”
d’un artista , és en realitat una sola, resumida en una idea permanent i
quasi perenne , constantment repetida , observada i analitzada des del munt
d’angles possibles que permet el poliedre infinit que n’és sempre la
personalitat humana.
Ha entès com pocs , que el
treball de l’artista és paral·lel a una inacabable novel·la en la que cada obra
, cada peça, és un paràgraf ; cada exposició un capítol; i al final, la lectura sols és intel·ligible
en el relligat de tot el conjunt. Així l’obra de Jordà s’ha anat estructurant
en el sempre estricte concepte que el ja desaparegut escriptor Miguel Delibes
explicitava com pocs, reduint el
necessari per fer una bona novel·la a tan sols tres elements: Un home , un
paisatge i una passió.
L’home Ricard Jordà , dominat
per la passió desfermada de voler plasmar plàsticament els seus sentiments més
interiors , al voltant de si mateix i del món que l’envolta , ha anat estructurant un paisatge visual en el que han
pres espai protagonista , persones i personatges , éssers reals i altres
inventats , emocions i sensacions , amor i dolor, frustracions i esperances
..., tot per resumir-ho en una sola paraula: vida.
Tots aquests elements han
aparegut com protagonistes o essent acompanyants, mai prescindibles , d’una
pintura destrament tractada , capaç de generar una estilística pròpia i
personal que l’ha convertit en perfectament identificable com imatge de marca,
vell somni de tot creador i que alhora és signe de reconeixement públic.
Però arriba un moment en que
sembla que la memòria fixa dels pensaments més conscients , juntament amb
l’atzar que acaba donat el punt final a qualsevol treball creatiu, s’adormen
cansades de saber en tot moment con s’estructurarà el diàleg . Quan la
capacitat de sorpresa es redueix , quan el final se sap ja abans del
començament , quan el creador en certa manera s’avorreix de si mateix , és el
moment de la mort creativa o de prendre
decisions dràstiques .
Per això ara en Ricard Jordà ens
sorprèn amb les seves “Escultures i
Muntatges” , aconseguint ser diferent en la forma per ésser en essència el
mateix. En elles els elements substancials de la seva obra agafen volada
tridimensional trencant el concepte pla de la pintura per aconseguir esclat
interior i una força visual que copegen a l’espectador , desarmat davant la
pujança dels seus treballs.
És el punt just en que
s’assoleix el nivell màgic. És , com molt bé diu Vicent Verdú, : “ Perquè en
aquest moment de la connexió neix , com prou es nota , una altra obra
imprevista. La darrera i definitiva potser. Aquella que col·loca a l’artista en
el seu lloc, sempre fràgil i necessitat , ansiós com tot ésser humà , per ser
comprés i estimat per el personal”.
Ricard Jordà, lluny , molt lluny
encara de l’epíleg , comença a desvetllar la raó, l’essència i la pervivència
del seu missatge personal i artístic. El seu paisatge passional ens ofereix els
aromes més intensos, ja que entén perfectament que justament ara comença a
trobar la raó i el fonament del seu encara inacabat poemari plàstic.
Ho fa quan el final s’albira, creient fermament en aquest final que és com a bon segur caldria començar totes les obres d’Art.
Tal i com bé diu el poeta.
Pere Pascual , crític d’art
Mataró. Tardor de 2011(Escrit per el pròleg del llibre -catàleg editat per Ricard Jordà en motiu de l'exposició "Estructures i muntatges" que s'inaugura el proper dimecres a les 19.30hores a l'espai capgròs i que serveix per commemorar els seus 50 anys de vida expositiva)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada