RICARD JORDÀ. 50 ANYS DE VIDA PICTÒRICA

Quan parlant amb gent jove que no va viure l’època dictatorial , de les diferències de tractament de la cultura en general i de l’art en particular, no deixa de ser curiós que sigui obligat fer un apunt que els deixa bocabadats i aquest no és altra que comentar que curiosament i malgrat la multiplicitat de mancances , el Museu de Mataró funcionava molt millor en aquells temps que no pas en els actuals.

Un Museu que bé podríem qualificar com “democràtic” ( amb les corresponents reserves) en temps de la dictadura , i “dictatorial” en el rebuig a l’art en el temps democràtic , per obra i gràcia de qui , per desgràcia de l’art i la ciutat , el dirigeix.

Si en els anys 50  el Museu va ser espai escollit per els més importants artistes (Tàpies, Cuixart , Tharrats, Hernández Pijoan , Villèlia...) per realitzar-hi algunes de les seves exposicions iniciàtiques, en els 60 va ser un espai obert a tots els artistes joves que després de passar el sedàs de l’ull clínic del director (Opisso, Estrany, Fité.. ) varen poder realitzar el seu debut expositiu en la, per un llavors , “tronada” sala de Can Serra.

Indefectiblement el dies 1 i 15  de cada mes, sense importar el dia de la setmana en que caiguessin,  s’inaugurava una nova exposició  que era anunciada amb el nom de l’artista pintat en un paper d’envelar que es col·locava en una cartellera situada al costat de la porta de la casa Gran.

Això vol dir que aquest dijous, 1 de desembre , fa anys,  hi havia inauguració al Museu el que és ben cert. Si volen saber el nom del protagonista , aquest era Ricard Jordà.

Justament aquets dijous s’acompleixen dons 50 anys d’activitat expositiva d’aquest bon amic , excel·lent artista , que a més té l’honor de gaudir d’un reconeixement general a la ciutat que el va veure néixer i en la que resideix. En Ricard tenia molta il·lusió amb la data . De fa uns tres anys que ha anat preparant amb tota cura una exposició retrospectiva de caire antològic. Amb l’impagable ajut de la seva companya , ha ordenat informació, ha cercat catàlegs , ha classificat i fotografiat bona part de la seva obra , ha... , i tot per aconseguir una exposició que fos la seva ànima i alhora resum de la seva trajectòria artística. Una exposició que havia d’anar acompanyada per un formós catàleg i que havia estat ben pactada i negociada tant amb l’Ajuntament com amb Caixa Laietana.

Però els temps canvien . Hi ha crisi i no hi ha la mateixa gent en el poder de cap dels dos llocs. Arribada l’hora de la veritat hom es tira enrere i l’exposició és cancel·lada.   I mentre Can Xalant segueix rebent diners sense donar res a canvi i la Laietana es gira cada vegada més d’esquena a la ciutat, en Ricard es queda sense la seva retrospectiva i els mataronins sense el plaer de rellegir la seva obra alhora que fent homenatge a un artista al que el qualificatiu de “ciutadà” li escau com anell al dit.

Però no hauria estat de justícia que Ricard Jordà es quedés sense l’oportunitat de celebrar públicament tan important data. Espai capgròs, tal i com havia fet en el cas de Pepe Novellas, havia pactat ja fa molt de temps una mostra que complementés la retrospectiva prevista i que servís per apropar-nos a l’artista més personal i proper , amb obres de darrera fornada.

Capgirat el concepte , i de comú acord amb en Ricard , el peculiar espai del carrer Sant Benet es sentirà orgullós i honorat en rebre demà la nova aposta de l’artista en forma d’escultures i muntatges , un pas endavant, intens i personal de transformar la seva pintura en elements escultòrics i conceptes tridimensional. Una exposició que quedarà complementada per l’exposició pictòrica que inaugurarà el proper divendres a Gal Art.

Exposicions ambdues de més que recomanada visita. A mi personalment em plauria molt que demà l’espai capgròs es quedés petit i estic convençut que així serà. Ricard Jordà s’ho mereix i cinquanta anys d’activitat expositiva encara més. Com es mereix aquesta retrospectiva cancel·lada actualment I que qui té el poder a les mans hauria de fer això, mans , i mànigues per fer-la realitat encara que sigui en la propera temporada. Mataró no està tan sobrat d’artistes com per fer-ne oblit.

O sigui que ja ho sabeu. Aquets dimecres , 30 de Novembre , sant Andreu, en Ricard Jordà us pera a l’espai capgròs. No hi falteu.

PS.- Ja sabem que fins dijous Josep Mª Torrent no serà anomenat director de l’IMAC , però no estaria de més , o millor dit, seria ben escaient que demà s’acostés a veure l’exposició de Ricard Jordà. Seria de justícia pel passat , època de “El Maresme” i potser símbol de justícia per un futur.

Començar ,encara que d’estranquis , amb un acte com aquest seria sens dubte un esperançador símbol per l’art i els artistes mataronins.