dilluns, d’octubre 24, 2011

FOTOSHOP




Que el fotoshop és un fet que s’ha incrustat en les nostres vides és un fet irremeiable. Ara al davant d’una fotografia mai acabem de saber si és fidel reflex de la realitat o ha estat manipulada d’una o altra manera. El problema està quan el que es “tuneja” , per emprar un concepte més actual i a l’ús , l’obra d’un artista .

PHOTOSHOP FOTOGRÀFIC.

Valgui en aquest cas la redundància dons justament fa ben pocs dies sortia a la llum la controvèrsia al voltant de la manipulació d’una fotografia de Català Roca per ser emprada com a portada del darrer llibre de Ruiz Zafón ( “El prisionero del cielo “ ) que ben aviat editarà Planeta. La fotografia retocada és la que encapçala aquest post , mentre que la real presentava un camp visual més gran i en lloc de la dona apareixia un “urbano” de menys protagonisme.

Curiós és el debat que s’ha encetat ja que mentre que els fills , hereus del llegat , no els hi sembla aquesta variació cap malifeta important , per a la gent del Col·legi d’Arquitectes , on roman el llegat , entenen que no han de donar permís a la modificació.

Una història amb dos punts de vista plenament defensables que veurem com acabarà.

"FOTOSHOP" ARQUITECTÒNIC.



El que ja és més curiós és el veritable fotoshop arquitectònic , amb el sentit més real de la paraula, que en realitat ha patit l’ anomenat , - potser ara haurem de dir “mal anomenat” -, Barri Gòtic barceloní.
Tot bé d’aquests dos articles que “El Periòdico” ha publicat ahir i avui mateix, amb la signatura de Carles Cols:
http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/impostura-del-barri-gotic-queda-descobert-una-tesi-doctoral-1193472

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/edificis-del-fals-gotic-barceloni-son-monument-historic-nacional-1194464#

Uns articles que encara que no aportin res de nou del que ja sabiem , per ex. la façana de la catedral no té ni cent anys , ens ofereixen una informació fresca i atractiva que serà bo de processar.

Tot bé per la tesi doctoral realitzada per Agustín Cócola, i que acaba d’aparèixer en les lleixes de les llibreries barcelonines , que sota el títol de : “El barri gòtic de Barcelona . Planificació del passat i imatge de marca”, presenta un demolidor informe que demostra amb tots els ets i uts la manipulació absoluta que va patir aquesta zona de Barcelona que esdevingué senyorial mitjançant l’aprofitament en forma de puzzle i col·lage de moltes de les peces nobles que s’obtingueren en l’enderroc dels edificis per a tal d’aconseguir obrir l’actual Via Layetana.

“ L'edifici que avui és seu del Museu d'Història de la Ciutat estava originàriament al carrer de Mercaders. El Museu Marés és una mena de frankenstein arquitectònic, amb una escala del carrer de Templers, una bella porta del passeig de Colom i diversos adorns de nova confecció realitzats amb pedra de la pedrera de Montjuïc. El tranquil racó situat rere l'absis de la catedral no tenia res de l'aire senyorial del qual presumeix actualment. I així, un darrere l'altre, Cócola dissecciona el que el frenesí urbanístic sorgit de la Renaixença va metamorfosar.
Al cap i a la fi, tal com va reconèixer al seu dia el pare del dissonant pont del carrer del Bisbe, Joan Rubió, en realitat «al barri gòtic no hi ha més de sis cases que amb bona voluntat es puguin anomenar gòtiques».

Son aquestes les darrers frases d’un dels articles , que han esdevingut d’obligada i qui sap, vergonyosa mirada al nostre passat més recent.