dissabte, de maig 28, 2011


M’agrada el futbol. I molt. He jugat molts anys i sempre que puc en gaudeixo. Certament soc molt poc fanàtic i fins i tot he aplaudit alguns gols de Cristiano Ronaldo. Però avui he gaudit d’un dels millors partits de la meva vida. Un partit per fer gaudir d’aquest joc fins i tot a  aquells que li tenen mania.

Soc del Barça, però si no ho fos , avui m’hauria convertit en el més gran dels seus fans, simplement per fer d’aquest joc tan complex un veritable concert a l’abast de tots aquells que teníem els ulls ben oberts.


Un partit per emmarcar i fins i tot per perdonar el greu defecte de Pep Guardiola, aquell que  a bon segur el converteix en humà i per tant imperfecte, com és que li agradi Martí i Pol.

Temps tindrà per reflexionar com també ho tindran els responsables d’aquest cada vegada més comercialitzat Barça ( no entenc tant Barça i Catalunya i després vendre l’ànima a Catar o les línies aèries turques ) , que segueixen sense entendre que qualsevol religió ( i el futbol ho és ) precisa d’una litúrgia, fet que si entenen els del Manchester , vestit gris i flor a la solapa com manen els canons a Wembley, i no pas la d’un club venut en tot al merchandaising de Nike que obliga al xandall com element de protocol.