diumenge, de desembre 12, 2010

MENTIDER


Diu el diccionari que mentider és aquell que diu mentides. Si considerem el diccionari , tal i com cal, com haurem de definir a Carles Marfà, l’ínclit director del Museu de Mataró vistes les declaracions fetes al capgròs.com en les que afirma que l’anulació de la mostra retrospectiva de Marta Duran , és d’acord mutu , fet que no respon en absolut a la veritat dels fets i és més aviat allò que es diu excuses de mal pagador.

Fa uns dies varem publicar en aquest blog la notícia de que Marta Duran havia decidit suspendre l’exposició retrospectiva que tenia prevista per el proper mes de d’abril en el Museu de Mataró, i amb la que volia commemorar els seus trenta anys d’activitat artística. D’aquesta nota es va fer ressò capgròs.com que amb conversa amb la mateixa autora  aquesta va confirmar , - com no podia ser d’altra manera -, l’exactitud fil per randa del que havia fet públic.

I diem com no podia ser d’altra manera , ja que va ser la mateixa Marta Duran que davant de testimonis, va explotar la seva indignació davant l’actitud general del museu , i molt particularment de Carles Marfà , que segons confessava va arribar a riure’s d’ella quan reclamant el catàleg que s’havia pactat ,  tot enfotent-se , li va recomanar anar a veure “ als teus amics de la Laietana i que siguin ells els que te’l paguin”.
Duran treia foc pels queixals i amb tota raó.

Un ha viscut aquesta història des del primer dia encara que fos per casualitat. El primer contacte entre Duran i Marfà, va ser al mig de la Pça de l’Ajuntament en el caminar entre una presentació a Can Palauet i l’exposició que es feia al Museu. Crec recordar que es tractava de la retrospectiva de l’Emilia de Torres.

Duran es va dirigir a Marfà , tot dient-li si la coneixia , amb resposta de Marfà, amb la cara de badoc que té aquell a qui agafen amb pas canviat, que sí, que la coneixia ( es patètica la pregunta entre un artista reconeguda i el director del museu de la seva ciutat). Llavors Duran li explicà que li agradaria fer a començaments del 2011 una exposició al Museu per commemorar els trenta anys de la seva carrera artística , que començava justament allà. Marfà li va dir que li semblava bé, - a bon segur va pensar que una feina menys en la programació -, i que un dia d’aquells passés pel Museu per concretar detalls.

A poc , la mateixa Marta Duran m’indicava que tot estava pactat. Es faria una mostra retrospectiva , a la que s’afegiria un recull d’obra actual, i s’editaria un catàleg reproduint l’exposició amb el corresponent escrit, que posats a dir podem desvetllar que a hores d’ara Marta Duran ja havia encomanat a l’escriptor Manuel Guerrero.

S’anuncia la mostra a bombo i plateret en la presentació de la temporada però ningú diu res més. Vist el silenci administratiu Duran mou peça i el resultat és el que tots sabem. Els del Museu que no tenen un duro i que del que van pactar res de res i l’artista , lògicament enfurismada , que ja teniu ordres i que si de cas ja ens veurem en altres temps.

Per tant d’acord entre Museu i Duran , res de res. Incompliment de l’acord, sense cap mena d’avis previ i per tant i per dignitat ,Marta Duran diu que fins aquí hem arribat.
I el que és pitjor és que en cap moment el Museu es dirigeix a l’artista , és ella , que preocupada davant el silenci, mou fils i pregunta pel que passa. Llavors és quan es descobreix el pastís.

És cert que no hi ha diners. Per tant el lògic seria per part del Museu el renegociar les condicions de les exposicions previstes per veure si és possible o no dur-les a terme. Però no s’està fent així. L’any passat es va anular l’exposició de Rovira Brull per les mateixes causes , - incompliment de l’acord dut a terme entre el Museu i la família de l’artista -, i encara és hora de que l’IMAC digui alguna cosa. L’exposició de Novellas va pel mateix camí. I mentre , Marfà, ferm sense immutar-se , al davant de la nau d’un Museu que fa aigües per arreu.

No deixa de ser curiós que ningú m’ha parlat mai bé de Marfà, ans el contrari. Tinc opinions nefandes d’ell per part d’alcaldes , regidors de tots els partits , regidors de Cultura , directors del Patronat, treballadors de l’IMAC, artistes , gent de l’art , de la cultura , molt especialment gent del camp de la història de l’art i ..... Mai , ho puc ben jurar , ningú m’ha dit res de bo d’ell. Però en canvi, segueix al davant com un deu intocable i obligant en certa manera als de dalt a donar la cara per ell, com per exemple en el que és una de les meves històries més tristes.
Fa uns anys ,el vaig qualificar en un article al capgròs, com de tumor de la cultura mataronina , un apel•latiu que crec li segueix essent escaient. Al poc, Jaume Graupera ( regidor de cultura) i Toni Cabre ( en aquells moments , director del PMC ) van exigir una rectificació per part del setmanari sota l’amenaça , - o hem de dir xantatge? -, de trencar tota mena de relacions si aquesta no es duia a terme.

No sé el que ha passat ara. Coneixedor de l’estrany poder de Marfà, no m’estranyarien moviments per publicar el desmentit , però sigui com sigui, l’ha cagada. Marta Duran i el Museu no van anular la mostra d’acord mutu. I l’evidència és senzilla. Son dues persones i una afirma que ha estat menystinguda i que no s’ha mantingut l’acord previ. D’aquesta manera , com es pot definir la ruptura con d'acord mutu?.

Com dèiem al començar. Mentider és qui diu mentides. Si és així, com hem de qualificar a Carles Marfà?.Deixem que el silenci de l’evidència dongui pes específic a la força de les paraules.

PS.- Per cert , no hi ha diners per a res , però si n’hi ha hagut per el catàleg de CAPSA , un catàleg que com ja vàrem dir en el seu monet era un catàleg obligat i necessari.
CAPSA sí i Duran no. Hem de pensar malament i establir relacions colaterals, o simplement és un exemple més de mala gestió i d’enxufisme?

Com sempre ens agradaria l’oportuna resposta.

GALERIA FLOTATS





En els propers dies haurem de parlar del bon grapat de mostres col•lectives de caire nadalenc que s’estan realitzant a la nostra ciutat. Haurem de comentar la col•lectiva de Gal-Art , les dues exposicions de la Sant Lluc , amb pintura a la sala del Casal i dibuix i gravat a la Presó ( aquesta enormement recomanable ) , o la col•lectiva realitzada amb la participació també de la Sant Lluc ( mai podrem aplaudir tot el que està fent aquesta entitat per l’art i els artistes de la ciutat ) a Can Palauet amb el tema del Pessebre com a eix central. Però avui volem fer mirada a la Galeria Flotats , que ha aparegut fa unes poques setmanes a la nostra ciutat.



Galeria Flotats , que es troba al carrer Unió, just al davant de la coneguda botiga de modes Rosita , no és una galeria a l’ús , amb el d’exposicions temporals que comporta i sí un espai d’art on trobar obra de tota mena corresponent a artistes professionals i en el més ample ventall tècnic.
M’he passejat per la mateixa i el cert és que hi ha un bon grapat d’obres que un tranquil•lament s’hauria pogut endur a casa i a més amb uns preus , - i no és propaganda , certament afavoridors.

Recomano la visita i estic convençut que el bon afeccionat hi podrà treure profit. El meu consell està en obra gràfica de Clavé, Castillo, Saura , Riera Aragó, Plensa... , al que caldria afegir un munt de noms amb obres prou interessants si un en sap fer tria oportuna.

Un espai al que aconsello la visita amb ull atent per aconseguir algunes peces ben profitoses.

I mentre, nosaltres seguim

32 DIES DE COL•LECCIÓ BASSAT A LA NAU GAUDÍ I ÉS INEXISTENT PER EL WEB MUNICIPAL


418 DIES SENSE COL•LOCAR EN LLOC ADIENT L’OBRA DE MARC LLACUNA, GUANYADORA DE LA TORRES GARCÍA


VOLEM SOLUCIONS JA!