Avui , dilluns 18 d’Octubre , és Sant Lluc , patró dels artistes. Celebrem-ho dons com cal i si és que això del patronatge serveix, demanem-li que aporti a tots els artistes : capacitats , creativitat i qualitat. Que de tot això a tots , sense excepció, n’ anem ben mancats.
D’ençà la seva inauguració que la Sala del col•legi d’Aparelladors ens ofereix en les seves periòdiques exposicions , unes mostres en les que el nivell qualitatiu és ben significatiu. Cal felicitar per això a la Teresa Roig , responsable de la programació, que va bastint unes temporades en les que els noms consagrats i les apostes per artistes no tan coneguts es donen la mà mantenint un lligam ben afortunat amb la qualitat.
Ara en aquets mes l’aposta ve amb la sorpresa d’un artista japonesa resident a Barcelona , la Keiko Ogawa , que ens sorprèn amb una magnífica exposició en la que conjuga amb tota saviesa el dibuix realista , amb petites composicions en l’aire dels bodegons clàssics , i principalment amb el que podríem definir com “ entorn amb figura” , en els que aposta per el retrat però conjugant-lo en un ambient personalitzat , que li serveix per refermar la personalitat del protagonista.
Keiko Ogawa sembla haver aconseguit la síntesi sempre somiada de compartir la sensibilitat i l’equilibri conceptual i emocional de la filosofia oriental, amb l’aposta més passional i agosarada , tan en el sentit estructural, gestual i cromàtic , present en les arrels de la pintura de caire mediterrània.
Ho aconsegueix de manera ben atractiva tot fonamentant-se en una capacitat tècnica establerta de manera rigorosa en la recerca d’una pintura plana , aconseguida amb una pinzellada curta i prima que li serveix per recobrir la tela de les seves obres d’una manera que podríem qualificar com tan sols superficial , a la que ajuda l’ús d’una paleta cromàtica ben variada que omple així el treball d’una gran riquesa de matisos, que sorprenen en el primer pla però que en canvi creen una imatge òptica més monocromàtica en una visió llunyana, donant força i sensibilitat a les seves creacions.
Elements tècnics als que acompanyen un dibuix perfeccionista i un domini de l’equilibri dels volums de l’obra , amb un encertat ús de les perspectives , els punts de fugues i la situació de la figura protagonista en l’entorn del conjunt de la peça.
Amb tot aixó estableix una mostra de caire realista figurativa, llunyada a un sentit d' hiper-realisme, encara que ho sembli en l'aparença, en la que l'equilibri de les figures i l'entorn , no tan sols ens permet esbrinar la força de la personalitat de les mateixes , ans també ens acosta a un sentit de la poètica del quotidià, de la vida real del cada dia , convertint l'habitud , el costum , el fer natural, en ànima d'un sentiment artístic i plàstic ben significatiu.
Encara que és d’aconsellar una detinguda visita , be val la pena deturar-se encara més front la intensitat del retrat de “Blanca” , - magnífic en tots els detalls el que el converteix en el millor de l’exposició -, el retrat masculí que li fa parella ,- igualment encertat en la ubicació coral que l’envolta -, el retrat de l’estudi de Kiochi , -amb un enorme atractiu visual per la sensació de profunditat assolida en una visió llunyana -, i el retrat “samarreta en negre” , en el que es pot veure detalladament els tractaments tècnics i cromàtics que empra per aconseguir un resultat tan atractiu.
No s’ha de refusar però les altres línies que presenta , encara que en algunes d’elles la fàcil comparança que podem fer els afeccionats locals , amb treballs parells del mataroní i amic de l’autora , l’Alberto Romero , la perjudiquin de manera evident.
Una exposició doncs , aquesta de Keiko Ogawa , que ens demostra un cop més com la pintura segueix tenint ample espai en les possibilitats artístiques i creatius , amb uns treballs d’arrel clàssica però absolutament actuals i contemporanis , que son capaços de generar en alt nivell, aquell fet fonamental en tota creació artística , com ho és el de la comunicació d’emocions i sensibilitats , i a més a més , amb un nivell de qualitat notable , el que fàcilment ens permet pensar el magnífic futur que se li presenta per davant.
Felicitats.
Keiko Ogawa.- Sala del Col•legi d’Aparelladors. Mataró
Del 15 d’Octubre al 15 de Novembre de 2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada