SANT LLUC 2010

Demà, és a dir aquest dijous , s’inaugura a l’Ateneu Caixa Laietana una nova edició del Sant Lluc , la mostra col•lectiva dels artistes locals que segueixo creient fermament que encara que ja s’han inaugurat altres exposicions , és la que oficialitza l’ inici de la temporada ,és a dir caient en el tòpic, la que en dona el tret de sortida.

De nou noranta artistes , amb l’afegitó de Josep Mª Gomis com artista convidat i l’homenatge a Emília de Torres en el seu centenari i a Francesc Bas in memoriam , en seran els protagonistes de la mateixa, encara que enguany i en el fet d’aparèixer la llista d’acceptats en els espais en xarxa de l’organització, ens ha desvetllat ja a priori un dels interrogants habituals, com ho és el de les presències i absències , que s’ha de dir es manté en el nivell de les darreres temporades.

Han respost a la crida 122 artistes ,90 acceptats i 22 d’ exclosos, per un jurat que l’organització ha decidit mantenir com a secret , en el que és un gravíssim error que cal esmenar ràpidament. Tots els participants , els admesos i els que no, tenen el dret a saber qui ha jutjat el seu nivell, dons no és el mateix haver passat el tall o no, segons el nivell de qui n’ha fet judici. Ells conformaran una exposició que com és evident haurà de merèixer diversos i amples comentaris, a nivell d’afeccionats , de carrer, i com no, en aquest blog.

Però avui , en la prèvia, vull fer esment i felicitar fortament a l’Associació Sant Lluc per la creació del Premi “Laia l’Arquera” adreçat a estudiants de segon de batxillerat de qualsevol centre d'ensenyament de la comarca del Maresme. Un premi que vol estimular el plaer de la recerca i potenciar els estudis que ens ajudin a millorar el coneixement del patrimoni artístic i dels artistes de la nostra comarca( segons definició dels organitzadors).

Una magnífica idea que compta amb el suport de la Fundació Tecnocampus i de Llibreria Robafaves i que serveix per tancar el gran cercle d’activitats de l’Associació que ocupa ara el més ample ventall d’activitats que van des de la difusió nacional ( Biennal Torres García) , les exposicions de caire professional amb artistes de nivell ( Sala del Col•legi d’Aparelladors) , exposicions amb amplitud de mirades dedicades a artistes de tota mena , des d’aquells que s’inicien fins als de qualitat contrastada ( sales de la Presó i del Casal ) , exposicions que ara agafaran nova volada gràcies al trasllat del Taller al nou espai de Can Minguell. Unes activitats que per a si ja voldrien entitats més poderoses i ciutats de més importància ( numèrica , artística i vital) que aquest Mataró que les gaudeix.

És per això que em sembla de desagraïts l’actitud de molts artistes que no prenen part en la mostra Col•lectiva del Sant Lluc , veritable Festa Major de l’entitat , i en canvi si s’aprofiten dels espais i del ressò dels seus espais i exposicions.
La seva absència no sols perjudica el nivell de la mostra , ans també la transcendència del coneixement de l’art que es fa a la ciutat, vist el gran nombre de visitants , i els deixa en un paper de suficiència que en res els beneficia.

Felicitats dons a l’Associació Sant Lluc per la seva tasca , per aquesta nova aposta que afegeixen en el seu llistat d’activitats , tot esperant que els artistes que han acudit a la seva crida hagin estat honestos amb si mateixos i ens ofereixin una col•lectiva del suficient nivell com per que tots ens puguem sentir orgullosos de l’art que es practica en la nostra ciutat.

A ON VAS PSC ?

Llegeixo en el diari d’avui que Jaume Sobrequés, que va ser senador, diputat , membre de l’executiva i portantveu del PSC ha abandonat el partit degut entre d’altres coses , a que segons ell , l’ànima catalanista del partit ha quedat del tot en segon pla.

Un altra abandó, i en van. I el que és pitjor , qui serà el següent?. Ningú s’adona que el PSC ha perdut del tot la meitat de la seva essència , la que parla de que és un “partit catalanista” per anar-se fonent en un PSOE poc amant d’aventures diferenciadores , i amb protagonisme de gent com Corbacho o Chacón , per anomenar tan sols els ministres , als que és absolutament impossible qualificar com a catalanistes i en canvi és molt fàcil titllar-los del contrari.

Per quant la recuperació del PSC com és en essència?. Som molts els que ho esperem i ho demanem a crits. Mentre, sols ens quedarà el vot en blanc per mostrar la nostra queixa allà on s’ha de fer , a les urnes.

Post escrit amb la música de fons de Duke Ellington i Jhon Coltrane ( 1962 )