dimarts, de setembre 14, 2010

ALZHEIMER

Avui s’ha presentat la caminada per l’Alzheimer , aquest grandiós acte col•lectiu que dona bona mida de la solidaritat de la nostra ciutat.
Pensava en ell aquest matí quan veia els treballs al voltant de la mostra col•lectiva de pintura que ha organitzat la fundació de Pasqual Maragall a la sala Gaspar. Una exposició que és més que una de tantes col•lectives benèfiques , degut al gran nivell dels artistes i de les obres que hi estan presents, que com molt bé han explicitat , davant d’una petició d’en Pasqui la resposta positiva és obligada.

Però no ha estat aquest el meu punt d’atenció, he vist que l’exposició està coorganitzada per la vídua d’Humberto Rivas un gran fotògraf argentí que d’ençà la transició va viure a Espanya i que va morir encara no fa un any , patint la malaltia. Aquesta imatge ha desencadenat tot un procés en el meu CPU amb el resultat que ara explico.



Aquesta magnífica imatge que precedeix aquestes lletres , és una fotografia de títol “Mataró 2000” , realitzada per Humberto Rivas i que forma part de la col•lecció del MNAC. Va ser exposada a Mataró en una d’aquelles mostres oficial itinerants i no sé de quina manera ha arribat a les col•leccions municipals , que la van exposar en la recent mostra de les darrers adquisicions municipals.

M’he fixat repetidament en la imatge i en ella hi veig un cúmul de sensacions que es poden referir a la malaltia. La resistència , el copejar constant i permanent sense rebre cap resposta , l’aïllament , la decrepitud però mantenint una fermesa.
Un cos allunyat físicament de l’espai en ferm, sotmès a la força de les aigües , en una resistència però alhora en una decrepitud constant en la que a cada onada perd un grà de la seva fortalesa.

Estic convençut que res d'això va pensar Humberto Rivas quan realitzava aquesta bella imatge d’un vell i resistent bunker a la platja mataronina. Ara , sabedor de la seva malaltia fatal, un la veu com una bona imatge de referència per a una poètica definició de la mateixa.

Una imatge , que ves a saber, podria ser adient per a l’acció de la nostra ciutat en la lluita per aquesta malaltia.




1 comentari:

Joana ha dit...

Nervis, molts nervis per organitzar la caminada, però amb moltes ganes.
Ja t'has inscrit? :)