JOVES ESCULTORS ( II )

INGRID VENTURA

Ingrid Ventura ocupa des de el passat dissabte l’espai expositiu del Museu del Càntir amb una mostra que porta per títol “Essència” conformada per divuit escultures majoritàriament de petit format , en les que el ferro és el material protagonista , encara que en alguns cassos apareixen també la pedra i la plata.

L’artista segueix aquí la línia que va marcar en les seves anteriors presències amb el Sant Lluc com element de referència . Ventura es manté encara en la indefinició , en aquesta franja frontissa entre l’artesania i l’art pròpiament dit. Una indefinició que la perjudica i de la que caldrà sortir ben aviat.

El conjunt general de l’exposició ve marcada per obres en les que l’artista manté el seu treball en sanefa , molt proper al concepte de joieria, amb peces en les que sigui el que sigui el material emprat demostra trobar-s’hi a gust , quedant ben pales el seu domini , el que fa que l’obra quedi endolcida i no aconsegueixi el diàleg oportú entre obra i materials, perdent la juguesca en el que pertoca a la força domada del ferro. Obres ben agradables en l’aparença però molt mancades de força i vivència interior.

Si aquest concepte dominador fos absolut , hauríem de dir que Ventura s’està perdent en una mimètica de si mateixa , quan alhora aquest és un concepte força repetit per altres creadors. Per tant la valoració de l’exposició no hauria de passar del regular ,però sortosament apareixen en la mostra tres obres rotundes , clares , amb força en el concepte i amb duresa i alhora ductilitat en la realització, que ens obren la porta a una mirada diferent.

Es tracta de tres “poms” , tres elements de caire esfèric , realitzats amb betes de ferro ennegrides, en les que Ventura sembla trencar del tot el caire artesà i esteticista per endinsar-se per apostes mes “guerreres” , més viscerals, i essencialment mes agosarades en la recerca d’aquest diàleg materials / formes , essència / espectadors.

En aquest moment , aquestes son tres peces cabdals per esbrinar el futur de l’artista . En ella està la decisió. Si aposta per continuar amb la poètica de la sanefa , ens trobarem amb una artesana que a bon segur agradarà , però que res aportarà al concepte escultòric. Si en canvi l’aposta va per camins de la força i la gosadia , ben aviat podrem dir que tenim en les nostres contrades, una nova escultora que caldrà seguir.

Ara , Ella i sols ella, té la paraula.

Museu del Càntir
Ingrid Ventura. “ Essència”
Del 13 de març a 1’11 d’Abril de 2010