FOLKLORE

Aquest és el títol escollit per Eduard Novellas en la seva exposició a l’Espai Capgròs, amb la que mostra la potència pictòrica del seu treball, mantenint la fermesa de la seva línia plàstica habitual que l’ha portat ha ser considerat com una de les més fermes promeses de la pintura mataronina en l’actualitat.

Una consolidació pictòrica que alguns ja varem poder intuir en les seves primeres, i penso jo que quasi clandestines exposicions. Em vaig acostar a les mateixes amb un avis premi de Joan Pau Blanch Ribó que n’era per aquells inicis el seu mestre. “Tinc un diamant en brut en l’estudi. Pren-ne nota”. Li vaig fer cas i em vaig trobar amb quasi una criatura que es llençava amb tota força pels camins de la figuració , en especial la figura humana , però no referint-se a la mateixa en el seu aspecte purament formal i sí en canvi intentant anar més enllà.

Ara , uns quants anys passats i un bon gruix d’exposicions a les seves esquenes , Eduard Novellas manté els seu ideari fix, al que sembla no voler renunciar ans al contrari apostant per potenciar-lo en la vessant més interioritzada del seu treball.
Així hem pogut veure en els darrers temps la seva recerca constant de l’home en el seu esperit més interior .Hem anat per camins de les solituds de clares influences de Hooper , i hem fet un pas més enllà en l’enigmàtica sèrie de retrats de personatges imaginats , que ens han neguitejat en aquesta mirada que depassa les formes exteriors per aconseguir penetrar en l’interior de nosaltres mateixos , representats per aquells desconeguts protagonistes.

Ara però Novellas fa un tomb important. Sense abandonar el sentit introspectiu que té la seva pintura , i a bon segur influenciat per les seves estades a Mèxic, ens presenta tan sols una desena de peces a les que no representa del tot la imatge escollida com a cartell de la mostra, en les que fa una certa giragonsa al seu treball habitual, però sense perdre per res la seva direccionalitat.
La festa dels morts , peculiar diada que en Mèxic esdevé festa familiar per excel•lència en un poti-poti d’emocions i sensacions que van de la tristor a l’alegria , de la pena a la disbauxa, li serveix de catalitzador per oferir-nos una mirada en la que de nou retorna a l’home , en aquest cas a l’entorn, per oferir-nos una reflexió de nou amb els personatges com a protagonistes.

Uns personatges que encapçalats per les calavers pròpies del dia , van des de la força d’un intuït mariachi gegantí, tan sols expressat per la potència del llaç vermell i l’atrezzo que els caracteritza , a un seguit de músics de jazz, en que de nou la mirada i el gest ens porten a unes sensacions molt més properes quan no personals.

Eduard Novellas que justament d’aquí uns dies estarà present de la mà d’una galeria malaguenya a la Fira d’Art de Bolzano , la important ciutat del nord d’Itàlia que tanta relació té amb Àustria i per tant amb tot el mon germànic, ens mostra en aquest concentrat tast que la seva pintura segueix en el bon camí, i que ell , amb la figuració i d’humanisme com a eix , disposa ja d’un aprofundit llenguatge plàstic, sòlid i potent , que obliga a la contemplació, i el que és més important a la comunicació reflexiva d’uns sentiments comuns a tants de nosaltres.

Exposició a la que cal recomanar del tot la visita, quas tant com per apuntar el nom del protagonista , encara que això ja ho han fet , de fa temps , tots aquells bons afeccionats amb olfacte artístic.

Edurad Novellas. “Folklore”
Espai capgròs. Març de 2010