APARENCES

A tots , d’una o altra manera , ens agrada en certa manera aparentar. Altra cosa és viure sols sota el pes de l’aparença. Però avui per avui aparentar sembla haver-se convertit en llei bàsica per a una gran part de la societat i heus aquí el domini de les grans marques que cada vegada venen més i que alhora son cada vegada més falsificades per arribar a aquells que no les poden comprar , però si volen aparentar el poder que aquestes marques representen.

En aquests dies he pogut llegir dues noticies que es complementen i que demostren aquesta reflexió al voltant del poder de l’aparença. Per un costat el centre comercial de La Roca Village , aquest espai que a bon segur hem trepitjat una gran majoria , està ampliant en un 30% la seva superfície i encara es quedarà curt per acollir el gran nombre de marques que volen estar presents en aquest recinte que augmenta any rera any les vendes , davant l’èxit d’un públic que cerca més el logo, la imatge de marca , que no pas la peça en sí , que ja és de fora temporada , amb l’afegitó de la qualitat que moltes vegades és del tot, l’element menys valorat pel comprador.
L’altra apunt estava en el percentatge monstruós de peces falsificades que e troba en la casa de subhastes e bay, amb un augment percentual escandalós que en casos com el de Hello Quitty superava el dos mil per cent.

Aparentar per aparentar , fet que també succeeix en el mon de l’art , encara que no en el camp de la falsificació. Actualment m’està succeint un fet curiós al voltant de l’obra d’Opisso.
L’èxit de la recent exposició de caire antològic de l’artista , fa que de manera repetida em pari gent pel carrer per dir-me que ell “ sí que tenen un Opisso molt bo. Millor que els exposats” i per preguntar-me que com és que no els hi he demanat per l’exposició. I ho diuen en un to en certa manera ofès , queixosos de no haver pogut lluir la seva possessió
.
Però el cas més curiós ha estat el d’una persona que em va parar pel carrer per demanar-me si sabia d’algun Opisso en venta ja que en buscava un. M’explicà el cas. A casa seva tenia dues obres d’Opisso que no agradaven a ningú i que estaven penjades en un petit quartet. En inaugurar-se l’exposició un fill li va demanar un Opisso en la seva part de l’herència , el que va provocar una petita baralla familiar ja que eren tres germans i tots ara n’eren frisosos. Precisava dons un altra Opisso per evitar la baralla familiar.

Les aparences, un defecte que tots portem a sobre , encara que curiosament sempre acabem dient que el que més valorem és la sinceritat.

APLAUDIMENTS

A la gent de “Valors” per el programa al voltant de l’Art a “Nits estel amb Valors”, amb la presència de Perecoll, Ramon Bassas i Emma Giné.
Una tranqui-la i molt interessant conversa que paga la pena escoltar, fet que us recomano amb insistència.
Ho podeu fer en l’enllaç del post d’ahir (22 de març ) del blog “Coses Meves” del sempre gran Joan Salicrú ( www.joansalicru.blogspot.com ).

Aplaudiment també per l’ habitualment poc encertat Jordi Hereu ( alcalde de Barcelona ), per la destitució de Miguel Ángel Martín , conseller del districte de Sant Martí , que ha aconseguit la fama per els seus insults masclistes a Mònica Terribes per l’entrevista televisada de Montilla. Un aplaudiment que serà encara més fort quan sigui cessat de les seves tasques en el camp del taxi , càrrec que no depèn directament de l’Ajuntament , però del que obligatòriament hauria de ser fulminat.