PARÈNTESI

El fet de que la Diada hagi caigut en divendres ha provocat un pont festiu que hom sembla haver-se llençat a devorar com si amb ell volguéssim recuperar la flaire d’unes vacances ja acabades i que no volem oblidar, sabedors de que aquest dilluns amb l’inici del curs escolar , tot tornarà a una rutina que cadascú establirà per a la resta de l’any.

Un pont que ha deixat a la Diada com una festa de segona , per no dir de tercera. Activitats burocràtiques que no mobilitzen a ningú, rutinaris discursos de manual al voltant del país , la pàtria , la independència , el soberanisme , les relacions amb la resta de pobles de l’estat , etc ..., amanits i confegits segons el tarannà i les directrius del grup que les realitza.

Uns actes que massa vegades volen marcar diferències que no pas unitats , encara que l’objectiu sigui el mateix , i que tenen com a punt àlgid oficial el del Parc de la Ciutadella, acte que no acaba de trobar el punt exacte i que en aquesta ocasió ha tingut el ridícul afegitó per part d’IC de la protesta de les bases i d’alguns dels seus diputats ( amb pin palestí a la solapa quan calia el català) , contra la cantant israeliana Noa , mentre que els seus membres al govern aplaudien amb totes les seves forces. Sort que ens ha quedat Arenys de Munt.

Soc catalanista , no nacionalista , defensor del federalisme ,però penso que en aquest camp hom hi pot dir la seva i queda encara molta tela per tallar. De la consulta d’Arenys de Munt n’ha parlat a favor i en contra tanta gent saberuda , que quasi tot està dit. Per la meva part sols dir que recolzo la consulta. En moments com els actuals en que hom reclama la participació dels ciutadans i la necessitat de que existeixi una implicació ciutadana en la vida política , em sembla del tot coherent que un grup de ciutadans , - en aquest cas els d’Arenys de Munt - , diguin la seva. Després ja serà l’hora d’actuar i veure de que serveix , que a bon segur sigui per a res , però si haurà servit per que un poble digui públicament el que pensa i desitja.

I aquest és un fet que cap polític , grup o partit, hauria de desestimar.

NOTÍCIES


Uns dies buits de tot i quasi també de noticies, encara que de les poques que han aparegut , algunes en son prou llamineres com per fer-ne comentari. Per exemple del fet de que els bancs espanyols valen a hores d’ara un 23% més que quan va començar la crisi, fet que algú m’agradaria em pogués explicar.
Però també han sigut notícia que Messi estava trist després de les derrotes d’Argentina i que calia animar-lo ( quins pebrots). Que hi ha hagut un toc del defensor del menor de la Comunitat de Madrid en defensa de la filla de Belen Esteban , personatge al que no vull qualificar per no ser groller , i que ha provocat una airada defensa de tot el submón de la premsa del cor amb uns atacs desaforats al defensor del menor que no crec fossin passats per alt si qui els infligís fos un vulgar ciutadà.

Que a TV3 se’ls hi va anar la pinça i van colar a Sergi Mas fent el Montilla de Polònia just després , i sense cap mena de cortineta , del discurs oficial del President Montilla. L’emprenyamenta ha estat grossa en el Govern i en el PSC , i jo penso que ha estat deguda a que el discurs de Sergi Mas / Montilla , era molt més coherent i intens que la vàcua exposició del Montilla real.




Però la notícia que pot haver passat desapercebuda i seria una llàstima és la de la mort de Larry Gelbart , creador de la sèrie “M.A.S.H.” , mítica sèrie al voltant d’un hospital de campanya americà a la guerra de Corea , i que va fer les delícies de la meva generació. Amb Alan Alda , Wayne Rogers , Mikel Farrell i Loreta Swit ( inoblidable “ morritos calientes” ), molts vàrem gaudir amb l’àcida mirada que ens oferien.

Coneixedor de la mort de Gelbart he pensat que era una llàstima ja que a bon segur ell podia fer amb aquests vímets ( consulta , futbol, xafarderies del cor , política en general, humor ) una sèrie ambientada en el nostre país , molt més àcida i càustica que no pas el M.A.S.H que li va donar fama.

UNA PREGUNTA I UN DESIG ( 11 )


Pregunta: Perquè enlloc no he vist ni la notícia ni cap comentari en relació a la voluntària dimissió de Remigio Herrero , - l’entranyable Remi -, com a president del PSC local?.
Encara que la seva carta dimissionària va arribar al partit abans de Santes ningú n’ha dit res fins ara mateix en que el weeb del partit , en dues senzilles ratlles, comunicava que ara tindria responsabilitats en el sector de Cerdanyola?.
El treball d’en Remi , no mereixia un fort aplaudiment , o és que potser com que la seva dimissió va ser per discrepar del tot amb la política duta a terme per Baron , Bassa i companyia , millor és el silenci i passar així de puntetes per un tema tan espinós?,
Estaria bé alguna explicació, al menys als militants i simpatitzants

Desig: M’apunto al desig compartit per molts de que cal revitalitzar la festa de l’Onze de setembre per convertir-la, mica en mica, en una festa primordial del país.