dilluns, de maig 04, 2009

CAN FRAMIS



El passat dissabte obria les seves portes al públic en una jornada de portes obertes l’espai de Can Framis , el nou espai de la Fundació Vila Casas dedicat exclusivament a la pintura.

Aquest espai , situat al nou barri del 22@ , en el carrer de Roc Boronat , just enfront del cub de rtve, ocupa l’antiga fàbrica de llana del mateix nom , i està composat per dues de les antigues naus d’arquitectura industrial vuitcentista excel·lentment readaptades a la seva nova funció , a les que cal afegir una nau de nova planta per aconseguir més de 3800 m2 de superfície expositiva que en aquesta mostra inaugural permet l’exposició de 279 obres que pertanyen a 134 artistes.

Totes aquestes xifres i dades queden en certa manera petites davant la magnificència de l’espai i del que ell comporta. Vaig tenir ocasió de visitar-lo tranquil·lament a primera hora de la tarda del dissabte , un xic abans de l’aglomeració que s’ensumava ja al sortir i la meva valoració no pot ser altra que la de l’excel·lència.

Fa anys ja havíem pogut veure el fil que es gastava en el magnífic indret del Palau Solterra de Torruella de Montgrí , però ara el lluïment encara és més gran , a bon segur per la peculiaritat del criteri de selecció de les obres que coincideix exactament amb el que sempre hem defensat com a convenient per a l’art com és el de l’eclecticisme i la qualitat , dos elements que brollen a dojo en tota la col·lecció.

A més la visita es captivadora en tot moment. Acostumats a passejar-nos per Museus on endevines bona part dels autors de cada peça tan sols amb una ullada i de trascantó, aquí cada obra és una aposta. Per un costat estan les grans figures de la pintura catalana en els dos camps generals de concepció pictòrica figuració / abstracció , però al seu voltant existeix un seguit de noms en bona part desconeguts de la immensa majoria que sorprenen pel seu nivell i et fan preguntar-te com és possible que el mantell del silenci i del desconeixement general plani sobre ells.

Una visita amplament recomanable malgrat que l’horari no és pas del més escaient ( de dimarts a dissabtes de 11 a 18 hores) , ja que ens permet una visió real del veritat estat de la qüestió en el que pertoca a la pintura en el nostre país.

En el que pertoca a Mataró , tres son els artistes dels que hem vist obra exposada. Son Josep M. Codina amb una peça petita corresponent a l’estilística de la seva època actual , i Jordi Prat i Ita Puig amb les peces que reproduïm en fotografia . ( No ho fem en el cas de Codina ja que la peça que es presenta en el weeb és una anterior , de la sèrie Laberint. Per cert i com a curiositat el weeb l’envelleix molt ja que el situa com a nascut al 1935).

Per altra costat i també des de l’òptica mataronina val molt la pena visitar aquesta col·lecció que en certa manera s’estableix amb uns criteris que bé es poden considerar coma paral·lels amb els de Lluís Bassat , per el que en certa manera aquest és l’espai amb el que establiria competència. Una competència de la que ara per ara és difícil de parlar. Hem conegut ara la col·lecció Vila Casas , i potser no estaria malament que Bassat comencés a ensenyar les cartes, encara que a bon segur esperi a l’entrevista amb públic del proper mes de Juny per acabar-nos de seduir a tots.

25 MIRADES

Excel·lent el treball de la gent del capgròs amb la publicació de la primera de les mirades ( la d’Albert Alís ) en l’edició paper. Sens dubte que és una sèrie per a guardar.

Per cert , m’ha arribat el comentari que no es reflexava la veritat quan es deia que ningú de l’IMAC havia acudit a la inauguració i se m’esmentava el nom de l’Anna Bruguera , que certament hi era però jo no la vaig veure , com també i en primer pla , exercint en el seu paper de periodista , estva l’Albert Calls al que cal felicitar per l’èxit rotund de la seva idea d’ajuntar pomes i aparadors per Sant Jordi , amb l’afegitó d’algunes més que interessants converses públiques.

Penso però que hom em va entendre quan parlava de les absències de la gent de l’IMAC, i evidentment em referia al peixos grossos , Sergi Penedès , Ivan Pera , Gisel Noè , el teòric representant de la plàstica , el bon amic Ferran Rodríguez. I no val l’excusa de l’exposició de Martí Anson a Can Palauet . Tenint en compte que la mostra obrí les seves portes a les sis , el temps del saluda era sobrat , però assistint a la presentació oficial també hi havia temps com es demostrà amb el seguit de públic ( els periodistes i el Srs. Bassat i Bassas en son exemple ) que va assistir a ambdós actes.

Però tots sabem del que es tracta. És simplement qüestió de sentit de govern , serietat , professionalitat i si molt estirem , de simple educació.