dijous, d’abril 23, 2009

UN SANT JORDI BEN ESPECIAL

Sempre m’ha agradat la festa de Sant Jordi. És una festa que he viscut intensament ja de ben petit quan es celebrava poc, però ja llavors el meu pare, lector compulsiu, em duia a Can Tria , per triar ( i no és joc de paraules) i remenar. Com no que ara que s’ha convertit en la veritable Festa Nacional de Catalunya , i en la que s’hi apleguen sense cap mena de distinció tots aquells que vivim en aquest el nostre país, per a mi segueix essent una diada d’especial veneració.

Enguany no ha sigut menys. Tot magnífic des de el començament amb la sorpresa del regal d’un conte l’Empresa Casas, fins a la darrera passejada per la Riera i la Pça de Sta Anna plenes a vessar i on era difícil ni tan sols donar un pas endavant.

En mig les roses de rigor per les tres dones de casa , els llibres de rigor en els que per un costat hem estat en la línia majoritària, amb l”Anatomia de un instante” d’en Javier Cercas , que espero confirmi els magnífics pronòstics rebuts en aquests darrers setmanes i hem estat més agosarats amb “Per l’ull de l’Art” de l’Antoni Llena , un recull dels seus articles periodístics , del que tothom en parla molt bé i que estic segur m’atraparà , com ja ho ha fet en altres ocasions.

Un Sant Jordi amb un temps espatarrant que ens ha portat l’explosió de la primavera i la llum de l’estiu al carrer i ens ha tret de cop la closca en la que de tant en tant ens aixoplugàvem . Un Sant Jordi que ens ha fet sentir-nos del tot vius , i com pertoca en aquesta diada , individus d’un país a ben segur que ni millor ni pitjor que els altres, però que és el nostre i per el que volem un futur molt millor que l’horitzó marcat i estancat que ara mateix s’ofereix a la nostre vista.

Un Sant Jordi que sobre el paper ha estat igual d’il·lusionant que molts d’altres , al menys fins queno fa pas gaire una trucada ho ha trasbalsat tot. Era el meu fill Pere que em comunicava que si tot anava bé , abans de fi d’any em canviaria la categoria social i m’estrenaria com a nou avi , noticia que com tots entendreu m’ha omplert d’il·lusió.

Com comprendreu aquest Sant Jordi ha estat una diada ben especial i serà impossible d’oblidar.

COL·LECTIVES MAGNÍFIQUES.

Demà a partir de les 6 de la tarda i amb inauguració oficial a dos quarts de vuit , l’Espai Capgròs presenta l’exposició que ha organitzat en motiu de la celebració dels seus 25 anys.
És una mostra col·lectiva , que he tingut el gust de comissariar , de títol “Mataró. Mirades” , en que 25 ( un per any) artistes de casa ( 6 fotògrafs i 19 pintors) han acceptat crear una obra nova , en un format reduït i uniforme , oferint-nos una visió del “seu” Mataró.

Una mostra sense antecedents a la ciutat i amb uns resultats finals que crec es poden qualificar com emocionants i sorprenents.
Una exposició que us recomano i de la que en parlarem abastament els propers dies.



L’altra magnífica mostra és la que la gent del Sant Lluc presenta en el seu local del Casal. Prop d’una cinquantena d’artistes ens ofereixen un parell de centenars llarg de personals ”punts de llibre” . Petits treballs en la mida però magnífiques representacions d’un excel·lent fer. Obres vibrants , personals i personalitzades que demostres com la capacitat creativa pot esatblir-se en qualsevol lloc , espai o suport

Una exposició d’agradable i interessant visita que us recomano absolutament i en la que molt fàcil és caure en la més que agradable temptació de la compra.