dimarts, de març 10, 2009

LA MEDITERRÀNIA QUE ENS UNEIX

Establir ponts entre diferents cultures sempre és positiu i en el diàleg sempre apareixen elements enriquidors que afavoriran a posteriori a tots aquells que hi prenen part. Aquest concepte general pot establir-se encara com més afavoridor si les cultures dialogants parteixen d’una certa connexió prèvia com pot ser el cas de les diferents cultures que venen banyades per un Mediterrani comú.

Amb aquest sentiment de comunicació, la Nau Gaudí estrena el seu paper com espai expositiu ( amb tot èxit i amb una aportació difícil de discutir per part de l'entestat Govern) amb la mostra que porta per títol el que encapçala aquest post i que aplega a sis artistes mataronines amb sis creadores algerianes , presentant cadascuna d’elles unes peces representatives del seu fer. Exposició que és tornada de la visita que varen realitzar les artistes mataronines a l’Instituto Cervantes d’Alger.

Malgrat el nexe comú de l’art i el sentit globalitzat que de fa temps aquest ha pres , és evident la gran diferència creativa que existeix entre ambdós móns i ambdues cultures , i probablement encara més amb l’afegitó femení. Una diferència que respon a bon segur en el mateix grau de decalatge que el que es pot establir entre ambdues cultures i formes de vida .

Si ens quedem en l’anàlisi artístic ens trobem amb l’evident progrés de Marisa Blasco a la que sols manca trencar una mica amb les arrels del mestratge per surar amb força i qualitat. Res de nou a dir de Marta Duran amb uns treballs intensos i hàbilment encertats en la tria. Mugnani segueix afermada en el domini tècnic del vitrall del que en treu positiu profit , mentre que Nefer captiva amb el sempre atractiu joc de pintures i objectes fets un , en un concepte de gran sensibilitat. Maria Pretel no respon a la seva força habitual que és la seva gran virtut , mentre que a Marga Riera se li nota el pòsit d’aquest intercanvi cultural viscut en la pell i l’ànima , per la seva residència actual a Alger.

Per part algeriana destaquen l’interessant concepció geomètrica de Valentina Pavloskais Ghanem i l’interessant treball escultòric antropomòrfic de Yamina Gouichiche i l’habilitat en la captació fotogràfica de Farisa Sellal. Ja en uns camps més tradicionals , el color i el calor es donen la mà en el treball de Yasmina Saadoun, mentre que Djahida Houadef aposta per una sensibilitat en el col·lage, mentre que Djezia Cherrih ens ofereix l’aspecte més tradicionals amb les seves miniatures i els seus geomètrics aquarel·lats.

Una exposició que es veu amb plaer , que ens ofereix unes noves mirades , però que també fa palès l’ampla diferència en la creació artística en que es troben una i altra cultura.

NOTES AL MARGE
No vaig assistir a la inauguració de la mostra ja que no vaig ser-hi convidat oficialment. Molts poden dir que no hi ha cap obligació de la invitació i és cert, però és de costum fer-ho ja que es tractava d’una exposició. A més , coneixedores les artistes de la “ no invitació” , varen comentar la circumstància i se’ls hi va fer avinent el fet de que un era allò que es diu “persona non grata”.

Em preocupa molt poc que una regidora que està a punt d’aconseguir el títol oficiós de la més inepta d’ençà els ajuntaments democràtics ,- ha superat ja a Quiteria Guirao i sols Carmen Esteban pot discutir-li l’honor-, decideixi en un acte que qualifica el seu “talant” ( paraula que deu saber que vol dir ) “democràtic” ( paraula de la que m’agradaria pensar que també en sap el significat) vedant a qui la critica.

Em preocuparia molt que fossin les artistes que efectuessin aquest veto , però quan es justament el contrari , un està tranquil i content.

Em preocupa , i molt , per un costat que un Ajuntament democràtic exerceixi veto a qui el critica , i per l’altra que mentre s’exerceix aquest veto al mateix temps el mateix partit de la regidora ( PSC) m’omplia el mòbil de missatges convidant-me a diversos actes del dia de la dona , inclòs algun que altra sopar fora de la mateixa Mataró.
Ens aclarim?.

ACLARIMENTS AL MARGE

Lamentablement a Mataró no hi ha res escrit en referència a l’art local , i s’ha vist de manera ben evident en el cas de la mort de Pepe Novellas en que Premsa de l’Ajuntament l’ha brodat amb el seu silenci i la seva desinformació.

Lamentablement l’Ajuntament tampoc ha volgut mai afavorir aquesta informació. Fa quasi tres anys que Ca l’Arenas havia de disposar d’un punt d’informació ( Pla d’Usos dixit) i el més calent a l’aigüera , i quan ha existit una proposta en ferm ( Fons d’Art) ja s’ha encarregat de tirar-lo per terra.

Per tot això , quan algú vulgui escriure la història haurà d’anar a premsa, blogs , etc. Per això cal rectificar a l’alcalde Baron que parla en el seu que aquesta mostra va néixer d’una exposició de 6 dones a l’Espai Capgròs cosa que no és veritat.

L’exposició va néixer de Marga Riera. Va succeir la coincidència que quan estaven organitzant l’exposició d’Alger ,a l’Espai Capgròs es va inaugurar la mostra commemorativa dels 30 anys mataronins de Raul Capitani ( un altre artista vedat a les sales municipals) . Per única vegada Baron va assistir a la inauguració ( pitjor és Penedès que encara no ha trepitjat mai l’espai) i allà va ser abraonat per les artistes que li van treure la col·laboració.

Així és i així val apuntar-ho per a la història.

1 comentari:

Joan Antoni ha dit...

Benvolgut Pere, sense ànims de polèmica i com sigui que algú m'ha comentat aquest escrit teu, et voldria aclarir algunes coses:
1.- Tens raò quan dius que va ser en una exposició d'en Raul Capitani que vaig conèixer l'experiència de les pintores. La memòria m'ha jugat una mala passada.
2.- No recordo l'abraonament. Sí la passió amb la que parlaven de l'experiència, que em va interessar per dos motius que ja he explicat vàries vegades. De la seva passió, del meu interès i també de la regidora de dona, ha sorgit l'exposició, mèrit fonamental de les artistes.
3.- No és cert que hagi estat l'única vegada que he trepitjat l'espai Capgròs (ja veus la memòria ens pot fallar a tots). He assitit a d'altres inauguracions, encara que moltes menys que les que hagués volgut. Sovint passa que les inauguracions coincideixen amb altres actes i sempre, quan es fan el primer dijous de mes, amb els plens municipals.

Cordialment