dilluns, de febrer 23, 2009

COMENÇA L’ENYOR



Avui ha estat un dia curull d’emocions , amb la sensibilitat a flor de pell i amb aquell nus a la gola que sembla t’ofegui poc a poc . Un dia de petons i abraçades que volen reconfortar . Un dia d’aquelles fregades d’esquena que et diuen que cal tirar endavant, amunt , sempre amunt. Un dia de cel clar i mar blava i tranquil·la, com la vista que dominava avui , turó amunt , allà el vell cementiri de la ciutat on en Pepe descansarà per sempre .

Difícil és encara reflexionar de tot el viscut , per això agafo avui manllevades les paraules d’en Vern Bueno al Capgròs.com (gràcies Vern per la magnífica cobertura d’aquests dies). Son al meu entendre el més fidel reflex de la realitat.

“.... L’artista mataroní Josep Novellas ha rebut aquest dilluns un comiat a l’alçada de la seva gran trajectòria i categoria com a creador. La Basílica de Santa Maria s’ha omplert de gom a gom en la celebració dels funerals del pintor, mort el dissabte passat als 59 anys víctima d’un càncer. Representants del món cultural, polític i social de la ciutat han acompanyat familiars i amics de l’artista en una cerimònia tan multitudinària com emotiva que ha posat de manifest fins a quin punt Novellas ha estat, i seguirà sent per sempre, un referent artístic, cultural i alhora de compromís social amb la ciutat .....”

Son paraules clares que marquen fites importantíssimes amb aquestes quatre bastides: art , cultura , compromís social i ciutat , que ningú hauria d’oblidar mai.

És evident que cal en primer lloc serenar emocions i ànims. Que temps hi haurà per reflexionar al voltant de molts temes , alguns personals i altres de més generalistes , però igualment és evident que de la mort de Novellas n’és obligat en surti un compromís de la ciutat envers els seus creadors que pel general donen molt més a la ciutat en sí mateixa , a la seva representació i en especial als seus ciutadans, que el mins reconeixement que se’ls hi atorga , això quan aquest existeix.

Avui tots hauríem d’anar a dormir amb una certesa , la de que Mataró és més pobre , però que molt més pobre que fa uns dies, i que cal eliminar el dubte que a molts ens socarrima per dins, com ho és el pensar que ni la ciutat , - i molt menys els que manen -, tenen real consciència del que dissabte malauradament va perdre per sempre Mataró , amb la mort d’en Pepe Novellas.

Per casualitat , o per ironies de la vida , ahir es commemoraven els 70 anys de la mort de Machado. Novellas, com ell, ha marxat lleuger d’equipatge, però com el mateix Machado ens ha deixat un llegat del que res es pot desprofitar. Una obligació de la que tots n’hem de ser plenament conscients, començant ja ara mateix , tot just quan comença l’enyor.