ARGENTONAH !

Demà dimecres a dos quarts de vuit , és a dir justament a la mateixa hora en que Manuel Cusachs inaugura la seva retrospectiva al Museu ( de nou, visca les coincidències) , Soler &Balcells presenta a Can Xalant el seu nou llibre fotogràfic dedicat ara a la vila d’Argentona.

Conec a l’autor tan sols de vista i mai he parlat amb ell , però em va deixar acalaparat amb el seu anterior treball sobre Mataró, i encara més amb la seva saviesa al presentar-lo a Can Palauet , amb aquella veritable pluja d’imatges.

Ara segons ens informa en la seva documentació , ens ofereix un llibre digital fotogràfic amb 119 imatges, presentat en una edició exclusiva de.220 unitats numerades i signades.
La carcassa del llibre és un concepte de càntir, de color blau transparent -donat que l'ànima del poble és el càntir i la terrissa-, amb quatre galets que marquen els punts cardinals . A l'interior, instantànies extretes dels exteriors del poble d'Argentona, preses arran de terra amb la intenció de capturar la perspectiva oblidada.

Una visió diferent plena de detalls no percebuts de manera conscient, durant un recorregut realitzat pel territori en forma d'espiral. Un conjunt d'imatges que formen un trencaclosques donant un sentit d'unitat a tot el conjunt.

Un llibre que sense haver-lo vist estic convençuts que serà magnífic i que val la pena recomanar. Espero poder assisitir quan espero que es presenti a Argentona , una espera que serà interludi per veure la pròpera exposició fotogràfica de Santes de la que serà protagonista.

GINTRA I EL PÀRKING DEL CARRER TERRASSA.

A casa l’any passat vàrem adquirir una plaça de pàrking d’aquestes de concessió municipal a 50 anys. Era en una pàrking nou que es troba al carrer Terrassa i el cert és que tot el procés de compra va ser esperpèntic i a aquells que vàrem optar per la financiació, entre Gintra i la Caixa Laietana ens varen aixecar del tot la camisa , en un procés a bon segur del tot legal , però que ens va deixar un reragust a engany en les despeses què...

Malgrat ser nou , en aquest primer any de vida el pàrking no ha funcionat del tot bé. Si voleu riure una estona tan sols cal situar-se a l’entrada del mateix i veure les postures direccionals , com de taitxi, que fem els conductors intentant que s’obri la porta... A més ,una porta de vianats no obre , l’altra no tanca,,,,, I truca a Gintra , i queixat a Gintra i aquest com aquells que senten ploure.
I ja que diem ploure , d’ençà que damunt del pàrking s’ha construït un camp de futbol 7 , les filtracions inunden les primeres places del pàrking , i ja veus als seus propietaris ( regidora de les de poder inclosa) fent equilibris de puntetes per poder entrar en el vehicle.

Ahir hi havia junta de propietaris. Hi havia ganes de poder parlar amb Gintra i dir a la cara el farts que estem tots d’ells i a veure si d’una vegada i per totes comencen a arreglar les coses però , oh sorpresa! Gintra no es presenta i sí en canvi una xicota de Cecassa a qui segons sembla Gintra , sense cap mena de comunicació als propietaris, ha convertit en administradora per la gens despreciable xifra de 2140 euros per no fer res. I no cal recordar que Cecassa és una empresa d’un antic i poderós militant socialista.

Així Gintra / Cecassa es presenta als propietaris sense cap document , sense factures , sense res de res , saltant-se la legalitat de primeres convocatòries, quòrum, segona convocatòria amb el desig d’aprovar un pressupost amb un dèficit de 3573.9 euros , ja que segons ella Gintra va errar en fer el pressupost inicial el que implica un augment de quotes de quasi el 40%. Un pressupost amb ingressos englobats i despeses desglossades a la ba-ba-là. És a dir una meravella comptable que a més d’inútil és del tot il·legal.

Un pressupost en el que amb dades de consum reals , calcula un augment del de la despesa elèctrica d’un 36.6% ( no sé si pretenen posar focus a l’estil Camp Nou). D’un augment d’un 50% en la quota de la neteja ( podrem menjar sopes al terra del pàrking) i podem seguir en altres paràgrafs. I tot quan queda documentat en els estatuts que les quotes sols poden ser augmentades amb el percentatge de l’IPC.

Òbviament els pressuposts no van ser aprovats , es va rebutjar tota proposta i es va convocar a una altra reunió en el mes de Gener en que s’exigiran tots els detalls que ara han estat negats , començant amb el perque de l’exagerada despessa que significa Cecassa , de la que fins ahir mateix ningú tenia coneixement.

A bon segur que Gintra actua igual en altres indrets , que potser més messells “traguen” ja que per cent vint euros a l'any.. Però aquest no és el cas. Vells i valuosos activistes veïnals , joves disposats a que s’acompleixi el que es va dir i està escrit i “torrecollons” sempiterns com un mateix , no estem disposats a deixar-nos aclaparar.

Per això i mentre seguirem protestant pels camins habituals , no estaria de més que el director de Gintra , o el seu President , el regidor Batista . convoqués el més ràpidament possible una reunió amb els propietaris en que per un costat quedessin molt clares les gestions administratives i econòmiques dutes a terme per Gintra sense comptar mai amb la resta de propietaris i per l’altra quedés igualment clar quan es duran a terme les reparacions precises per el correcte funcionament del pàrking i especialment en el tema de les inundacions.

Per què el que sí ens queda molt clar a tots, és que a més de totes les irregulatitas dutes a terme , els propietaris de les places de pàrking municipals no hem de ser els que cobrim el cost econòmic del vergonyós pacte del cas Cernuda. I penso jo que val més dialogar de bon començament que quan les actuacions estiguin ja al carrer.

Per això espero ansiós aquesta convocatòria.

ARCHISÍLABOS

Avui Aurelio Arteta , catedràtic de Filosofia Moral i Política de la UPV publica un magnífic article al voltant del complicat que fem el llenguatge amb l’ús de moltes paraules , a ser possible llargues i complexes , en comptes de l’ús d’altres més definitòries però alhora senzilles.
L’article porta per nom “Archisílabos” (
http://www.elpais.com/articulo/opinion/Archisilabos/elpepiopi/20081216elpepiopi_4/Tes/) i és un veritable plaer.

Per això vagin aquests paràgrafs com exemple :

“ Echemos la red en ese caladero de términos que nacen de pegar a otro la desinencia -ción. Así obtendremos la limitación en lugar del "límite", la estimulación para indicar el mero "estímulo" (lo mismo que la incentivación ha dejado atrás al artificioso "incentivo"), la formulación por la "fórmula" o la capacitación en vez de la "capacidad". La "compatibilidad" de funciones se dobla para algunos en compatibilización, ahí es nada. Somos objeto de actuaciones administrativas, es decir, de algo más que simples "acciones". El médico nos da una citación y no una "cita" vulgar. En la calle no leemos "rótulos", sino rotulaciones, de parecida manera a como el hombre del tiempo anticipa que habrá "lluvias", sí, pero sobre todo precipitaciones “

Los verbos ofrecen un buen pasto a la afición archisilabizadora. Ahora nos prestamos a referenciar, para no ponernos a "referir", "aludir", "citar" o "nombrar", que son términos más humildes por más breves (y, en lugar de lo referido, etc., lo referenciado). O a regularizar, cuando a menudo lo propio sería "regular" y hasta "reglar". O a sobredimensionar, para evitarnos "ampliar" o "exagerar", lo mismo que hay que hostilizar al contrario que hasta ahora noslimitábamos a "hostigar". No nos conformamos con el modesto "formar" lo que haga falta y recurrimos en cambio al conformar (y es que la conformación deja en la boca un regusto más rotundo que "forma").

George Orwell ya sabía algo de este fenómeno y no dejó de denunciarlo en su día. Lo que pasa es que la regla que dictó para la buena prosa en inglés ("Nunca use una palabra larga donde pueda usar una corta") parece que no vale hoy para el hablante ordinario de español. Ni siquiera para los sumos sacerdotes de la palabra pública, el político y el periodista. Contagiados de la jerga empresarial, solemos priorizar alguna tarea respecto de otras, porque no nos basta con "primar" esa tarea.

Así las cosas, rebosantes de términos ampulosos, nuestros discursos se vuelven a un tiempo más largos de palabras y menos sobrados de ideas. Váyase lo uno por lo otro, dirán los necios, aunque me temo que lo uno busca tan sólo encubrir lo otro".

Espero que els exemples facin pessigolles a la curiositat i llegeixin l’article, és magnífic. I encara que parli del castellà no pateixin , penso que és vàlid per a qualsevol idioma.