dimecres, de juny 25, 2008

JO VAIG SER-HI ( V.O.)





Massa vegades els espectadors , i a bon segur més que ningú els crítics , demanem quan no exigim, carn nova per a cada exposició. Una vegada analitzat el pas d’un artista ja volem que aparegui el següent, sense tenir en compte que això de crear en el veritable sentit interior és de cuita i evolució lenta , i per tant que cal que el xup-xup dongui el resultat adequat. Potser per això mateix ens pot deixar regust a poc l’exposició que en Pere Màrtir Brasó presenta a “espai enblanc” , aquest recentment lloc expositiu situat al carrer Lepant.



En Pere Màrtir porta d’un temps ençà un neguit creatiu intens en el que el seu cinisme , la seva ironia i la seva mala llet van per endavant , tot fent tocs a diverses xacres de la nostra societat. Ho fa d’una manera reflexiva però alhora plenament impactant , convertint cada mostra en un constant concert de jabs , uppercut , ganxos d’esquerra ... que copejan sense parar les parts més sensibles de l’espectador , això sí , mantenint un to estètic atractiu que en certa manera pot arribar a desorientar-lo .

Ara Brasó sembla donar-se un interludi en la lluita , i mantenint el to que en aquesta vegada apunta a l’àcid com deix definitori , juga a una crítica més subtil , més recolzada en aquesta arrel de còmic que mai ha abandonat , i amb una iconografia recurrent , personal i personalista , ens va oferint detalls que deixa a la lliure interpretació de l’espectador.

El submarí ( dintre / fora ) , el ciclista ( viatge / moviment / recorregut / infantesa ... ) , tot acompanyat de velles històries de remots indrets en el sempre permanent dubte de la fantasia / realitat , el desig , el somni , la il·lusió.

Pere Màrtir , com molt be deia Hermann Bonnin en la inauguració es reinventa a si mateix , i en un maresmenc exercici fregolinià , ens ofereix cap-i-tomba al voltant de si mateix , per dir el mateix potser ni tan sols dient-ho , però mantenint encesa la llum de la seva veritat crítica , aquella que sempre segueix essent precisa en un mon com el de l’art massa vegades acomodatici.
“Jo vaig ser-hi ( V.O.) és un parèntesi en la trajectòria crítica del creador , però no és un parèntesi inactiu, fred , inerta, al contrari és un parèntesi que ens permet endevinar ja un nou exercici críticament creatiu per el seu nou pas endavant en la seva trajectòria.

Pere Màrtir Brasó.- “Jo vaig ser-hi (V.O.)
enblanc espai d’art - interiorisme Lepant 56, 08301 Mataró (BCN)
del 20 de juny al 16 de juliol de 2008
Horari: de dill. a div. de 10:30 a 13:30 i de 16 a 20, diss. de 17 a 21