divendres, de febrer 01, 2008

AVUI NO VOLIA ESCRIURE

Així és. Demà treballo , caldrà matinar i després d’una dura setmana el cos no està per molta gresca , i a més tinc l’ànim empetitit després d’una conversa - reunió de la que he sortit amb fred als peus i gelor a l’ànima.

La gelor per un fet personal ,que de confirmar-se com així sembla, em portarà indefectiblement a l’exili interior i a un definitiu pany i forrellat en la meva relació cultural i vital amb la ciutat.
El fred als peus , el que diuen és el més difícil de treure , ja que el que he vist de primera mà és l’escàs , per no dir nul valor, que la cultura té en el concepte de ciutat.

Avui no volia escriure perquè quan s’escriu sota la síndrome de la decepció és fàcil caure en el parany del catastrofisme. Cal la companyia del coixí per poder veure les coses amb més claredat , en començar el dia.
Però és clar , un vol estar informat i abans d’anar a dormir fa ullada al capgros.com i es queda garratibat. ”La Nau Gaudí obrirà les seves portes com a telecentre i espai d’orientació professional per els joves”.

Però a que li doneu?. Heu perdut el poc senderi cultural que teníeu?. Com és possible tan alta bajanada , i el que és pitjor, estar satisfet de la mateixa?. La burla cultural que significa el pla d’usos de la Nau Gaudí deixa al descobert el menyspreu del Govern al que hem d’anomenar fet cultural.
Un edifici especial i peculiar exigeix un ús especial i peculiar. Un telecentre i un espai d'orientació professional per els joves es pot ubicar a qualsevol lloc i no precisa d'un entorn especialment diferent. La Nau Gaudí, amb el que significa i el que ha costat , hauria de tenir una finalitat més lluida que no pas la que se li donarà, el que indica clarament una mancança absoluta d'ambició cultural entre els que manen, i especialment entre els que han escollit aquesta opció que han quedat clarament retratats.

Per això no entenc la pantomima d’avui. Tan marejar la perdiu per a què?. Tan sols calia comentar el fet , del que heu callat com a putes , per saber que a bon segur s’hauria acabat immediatament la reunió, o com a mínim, el que això escriu s’hauria aixecat de la taula ipso facto, ja que no es pot anar defensant la cultura per un costat i amb la boca petita , i per l’altra fer-ne tant greu desgavell.

Per tant , bon vent i barca nova. Si algun dia el govern creu en la cultura, que no ens expliqui més sopars de duro i que ho demostri. Potser llavors podrem tornar a fer-ne confiança.

Mentre, dimecres vinent hi ha reunió de la Comissió de Cultura del PSC. Suposo , amic Ivan, que entens perfectament que no hi asisteixi.
I és que un , al no disposar de molt temps lliure , creieu que valora de cor el seu aprofitament.

1 comentari:

Joana ha dit...

...... ostres noi.... doncs confiaba tant en aquesta reunió....
En fí.... sols et puc enviar una mica de caliu, del meu, és clar.