dijous, de juliol 19, 2007

WEEBS MUNICIPALS

El suplement Ciberp@ís publicat avui en el pertinent diari , presenta avui el seu ja tradicional anàlisi als weebs municipals. Enguany ha estudiat la de tots els ajuntaments superiors a 50.000 habitants i a les capitals de província amb menys habitants , el que fa 138 weebs estudiats.

Després de valorar paràmetres com impresos, tràmits, pagaments , transports , actes de plens, plànols... etc, així fins a 16 , ha guanyat el weeb de Barcelona, seguida de Saragossa, Gijón, Vigo i Sabadell. Mataró ocupa el lloc 28 , el que significa la novena ciutat catalana ( - Barcelona (1), Sabadell (5), Lleida (8), Girona (10), Castelldefels (11), L’Hospitalet (20), Rubí (24) , Terrassa(25) - ).

En el que pertoca a l’atenció al ciutadà , ocupa la posició 61 , empatada amb la 55 , amb un temps de resposta de 2 díes.

No es pot dir que sigui una mala posició, però encara que no recordo el lloc que ocupava l’any passat, si que en anteriors edicions havia arribat a ocupar un lloc d’honor.

Si no vaig errat , algú dels que mana va declarar que calia modernitzar el weeb municipal . Estic totalment d’acord. M’he passejat per ell moltes vegades i es cert que les coses les acabes trobant, però a vegades a costa de temps i passejades inútils. S’ha d’agilitzar la recerca i el que cal és actualitzar més ràpidament els elements particulars del conjunt del weeb.

Fa ben poc hem queixava de que en el weeb de Cultura no hi havia actualització de les exposicions que feia ... Avui he ampliat la recerca i he quedat parat del tot. Links que porten al no res o a l’error. Actualitzacions que fa més d’un any que no s’han realitzat. Agenda poc estructurada i molt poc hàbil ....

En resum , una tasca en la que cal esmerçar-hi esforços importants , ja que el weeb és ja eina imprescindible per anar per el bon camí municipal.

CAP ON ANEM

A la Generalitat mana Montilla
A la Diputació mana Corbacho
La dona de Montilla alt càrrec de la Diputació.
Zapatero fa ministre a Chacón que segons sembla serà cap de llista del PSOE a les generals.
Zapatero proposa a Bono com a futur president de les Corts.
El PSOE impedeix al PSN pactar amb Nbai per governar Navarra , encara que això pot fer que la Comunitat caigui en mans del PP
Piqué dimiteix del PP apretat per Acebes i deixa en mans de Madrid les decisions sobre Catalunya amb Sirera i Fernández Díaz com a caps.

Massa males notícies juntes. De nou els tots contra Catalunya , o semblant, serveix per unir diàspores.

A Polònia surt Maragall , que segueix essent la gran cara lúcida del país, fet que sens dubte hauria de fer pensar a molts.
Sigui com sigui esperem que Castells i Obiols puguin fer algun canvi de rumb i ens permetin seguir votant el projecte socialista en el convenciment de que és el millor i no de que és el menys dolent.

3 comentaris:

Pere-Màrtir Brasó ha dit...

Pere: anem cap on el poble ha decidit amb el seu vot (ens agradi o no. A mi no m'agrada gens. Però estic en minoría...). Amb el seu vot, amb la seva abstenció, passotisme i/o manca de reflexió crítica sobre qui som i què volem ser de grans. El problema és que potser quan volguem rectificar ja serem massa grans...

Joan Safont ha dit...

Ara, moltes de les coses a les que es refereix en Pic no sóc pas decisions del poble: El retorn de Bono, el ministeri de Chacón, l'impossibilitat d'un pacte d'esquerres i nacionalista a Navarra, la foragitació de Piqué... i així anar fent. Decisions de les llumeneres dels grans partits, que preparen la gran esbatussada sobre qui és més espanyol dels dos. En ambdós casos, sempre rep el sector més "catalanista", "federalista", "aperturista" o bé "centrista", amb totes les matitzacions, i guanya el centralisme i espanyolisme rampant.

Ja ho deia Pla, el més semblant a un espanyol de dretes...

Pere-Màrtir Brasó ha dit...

Joan, tens raó en el que dius. Per això crec que l'elecorat català hauria de meditar més el seu vot. I saber a qui l'està donant realment. La frase de'un Josep Pla és concluent i més actual que mai:"...és un espanyol d'esquerres". Perqué efectivament, moltes de les coses que passen no son decisió del poble, però si dels seus representants escollits.