UTOPIES QUOTIDIANES

És una selecció de diferents intervencions en les quals l’artista s’ha implicat directament. Cadascun dels relats pren el format de monòleg, que s’intercala amb pauses, dubtes i vacil·lacions que ens mostren tantes apreciacions diferents dels defectes de la imparable globalització, la massificació i la degradació d’algunes zones, quan en aquest cas es tracta de resumir la sexualitat en una sola figura.

Amb una clara voluntat de qüestionar l’espai públic i iniciatives participatives que l’apropen substancialment a les propostes que en aquest sentit s’estan portant a terme des de l’àmbit de les arts visuals , el treball nega així un dels trets característics de la seva tecnologia , ja que les estructures que conformen l’obra son fruit de l’anàlisi i el qüestionament dels elements integrants i de les funcions que tradicionalment han definit l’escultura. Unes obres que no son un testimoni accidental d’allò esdevingut entre l’atzar i la premeditació , sinó treballs estructurats com a vies d’autoconeixement a partir de la ritualització de la pròpia experiència.

L’acurada representació de la gestualitat i l’expressió dels seus personatges contribueix a la realització d’escenes gairebé teatrals que activen en nosaltres la capacitat d’imaginar possibles causes , nusos i desenllaços, per transformar la nostra percepció del món quotidià a partir de l’alteració d’un objecte de l’àmbit domèstic.

En els seus treballs s’enfronta a ell mateix , però també al medi que habita, raó per la qual s’arma de diferents vestimentes i altres complements que actuen com extensió i refugi de l’individu. Es tracta de la ritualització i escenificació d’un acte quotidià.

Utopies Quotidianes. Un projecte del Centre d’Art La Panera. Lleida
Can Palauet del 13 de juliol al 23 de setembre de 2007-07-17

Serveixi aquest escrit com a crítica de la mostra que es presenta a Can Palauet. Seguint estrictament les paraules de Glòria Picazo en la presentació del catàleg en la que s’indica “ es pretén privilegiar nous diàlegs entre les obres que facin sorgir aproximacions diferents i relacions inesperades , però plenes de contingut” hem obrat en consequência.
Seguint el seu pensament , presentem un comentari crític en que sols hi ha alguna conjunció de la meva collita. La resta és simplement l’encadenat per simple ordre d’aparició en el catàleg , de frases que corresponen a l’explicació conceptual de cada obra.

Així , en una nova contextualització del presentat , ves a saber si en realitat el que fem és presentar la cirereta que arrodoneix l’exposició, aconseguint entendre la contemporaneïtat a partir d’un fet pròpiament contemporani , com ho pugui ser el puzzle de reflexions.

Una mostra que fora de la natural ironia obligada davant tal garbuix de sensacions epatants en la forma, i del tot barates en el fons, mereix una visita en el seu aspecte formal i conceptual. Això sí , si fugim de bajenades intel·lectualistes i cerquem reflexions personals, a bon segur menys espectaculars , però molt més eficients per a cadascun de nosaltres.


OBSERVACIONS IMPORTANTS

Entro al weeb del PMC per a tal de veure si trobo alguna imatge de l’exposició per il·lustrar el post. Resultats:
1.- Exposicions: Ofereix error i no dona pas a cap exposició
2.- Can Palauet. Esposicions.: La darrera actualització és de la mostra de Chillida fa justament un any.

Sr. Sergi Penedès com veu aquí te una nova via d’aigua. Actuï per favor i faci-ho amb la contundència que la situació exigeix .

PS.- El weeb municipal s’encapçala amb el cartell de Santes i el seu logotip fent el cara a cara. Així més que mai es veu que el logotip és un absolut desastre que caldria amagar en el possible.

SANTI CLAVELL

Avui a les 20.00 hores i a Eurostars Cristal Palace Hotel , al carrer DIputació 257 , ben al costat de Passeig de Gràcia ha inaugurat exposició el mataroní Santi Clavell.

La mostra romandrà oberta fins el 24 d’Agost i nosaltres en recomanen de vell antuvi la visita.