MOBILITAT

Soc un membre del 14% , classe distingida que hauríem de tenir avantatges fiscals ja que com usuaris habituals del transport públic , som els que menys contaminem i ajudem a que existeixi un aire sa i saludable.
Tinc cotxe. L’uso molt poc, el mateix fa la meva dona. En resum que mai arribem al mínim que demana la corresponent revisió.

Fa molts anys ( quasi quaranta) que per estudis o treball, viatjo diàriament a Barcelona. Fora d’una etapa molt curta , sempre he emprat el transport públic del que en soc gran defensor.
Defensor que cada vegada es troba més panxa enlaire. De la Renfe no cal ni parlar-ne , i de l’Empresa Casas si fa no fa. Potser per això cal reclamar una cura millor d’aquest transport públic. Cura que ha de venir no sols amb diners i subvencions, i sí amb solucions.

Ho va ser el carril bus de la Gran Via , però ara cal anar més enllà. El carril VAO , una millor interacció modal , una acció contundent per defensar el transport públic sobre totes les coses. En resum , una aposta clara i sincera per el transport públic com a favorit, deixant de costat les raons individuals que tant ens motiven.


POL·LUCIÓ I INFORMACIÓ

Aquest diumenge us fèiem avinent l’article de “El País” en el que Mataró apareixia com una ciutat que no respectava alguns dels paràmetres polucionals. Una noticia que lamentablement no ha tingut cap resposta pública.

La importància del fet queda clar quan avui mateix la Generalitat dictava una sèrie de mesures de xoc amb la velocitat per bandera. Igualment l’editorial de “El País” carregava durament contra els Ajuntaments , no sols per depassar amplament les mesures raonables , ans també per oblidar-se dels ciutadans als que no s’ofereix cap informació.

A vegades penso que certs editorialistes tenen base a Mataró. Si no, no s’entén una editorial que sembli més teledirigida. O un Ajuntament, que sigui més negat comunicativament parlant.
Avui ja és el tercer dia després de la notícia i l’Ajuntament segueix sota la parra. Toni Guirao sembla haver caigut de la mateixa quan ha parlat a Mataró Ràdio , i de la resta , res de res , desapareguts en combat.

I no deixa de ser curiós que els millors i més fidels bloggers polítics locals , tinguin per costum parlar cada cap de setmana ( el que s’agraeix i molt) del que han llegit en la seva variada lectura periodistica , en la que curiosament , en aquesta setmana , no han observat res.
Potser per això , no hi ha anàlisi, no hi ha polució....

I govern?. Hi ha algú que diu que un amic d’un cunyat que es germà d’una cosina segona d’aquell que s’ho fa amb .... Dons bé, aquell diu que sí, que hi ha govern i succeeix que algú mana.
Dons que bé.

Felicitem-nos i a seguir pol·lucionant no fos cas que algú d’aquells especíments rars , volguessin quelcom més en el nostre país.

CULTURA, UNA DE FREDA I UNA DE CALENTA

Al·leluia ! Les carteles errònies del Museu estan canviades. O millor dit , algunes.
Per exemple MANUEL Cusachs segueix essent MANEL Cusachs.
I de Marcel Roca Sans res de res , que n’és Joan Carles Roca Sans, per més que no s’hagi canviat.
És a dir hem fet un pas, però no és qüestió de fer-ho del tot , a veiam si s’acostumen i després...

Dons vagi un petit vot de confiança a Penedès , encara que no ho hagi acabat del tot be. Per exemple en el cas de l’obra d’Alís. Filant prim l’obra ha de ser fregant els 90 , però mai d’un 76? , que correspondria a un artista de quinze anys.
Son coses evidents que els bons tècnics han de tenir cura. Però a Mataró ja ho sabem , a dormir a puerta gaiola , i demà ja ens sortirem escaldats , que si en PIC no ho veu i en fa esvalot .....