dilluns, de desembre 18, 2006

SILVIA CÓPPULO i SANTI CARRERAS

M’acabo de repassar un munt de blogs i de planes relacionades amb la ciutat i lamentablement no veig en cap d’ells una noticia que hauria estat de primera plana i de comentari obligat per aquells que manen ( avui, Ramon i Joan Antoni us poso falta) .

El passat divendres a Girona i en la nit de Sta Llúcia , nit important amb tots els pros i contres que cadascun vulgui objectar , els dos premis de comunicació en ràdio i televisió varen ser per a dos mataronins: Sílvia Cóppulo el va obtenir com a millor programa de televisió per “Amb ulls de dona” que emet TVE a Catalunya i Santi Carreras el millor programa de ràdio per “Força Esports” que capitaneja de fa un munt a Catalunya Ràdio.

Guanyar un premi , i més el de Santa Llúcia, en el que cada vegada més concorregut i alhora més competitiu mon dels mitjans audiovisuals és enormement difícil. Fer que dos grans periodistes de la mateixa ciutat i de fora de Barcelona ho aconsegueixin , hauria d’haver motivat un sentiment d’ampla satisfacció i no pas el trist silenci en el ressò de la notícia.

Soc amic dels dos. Amb en Santi , i per raons ja comentades en aquest blog, ens veiem sovint. Sé de la seva gran saviesa periodística i del mon de l’esport , especialment amb la seva especial retranca que el fa sovintejar camins perillosos en deixar de lloar allò que sembla obligat, i dedicar-se a altres camins menys valuosos en audiència , però més satisfactoris com a persona i com a periodista. ( Li agrada anar a la contra i amb això som bessons) .
Aquest diumenge vaig felicitar a la Teresa , la seva dona, ja que es veu que eles emocions sobtades no van ser bones per la salut i estava fotudet a casa. Uns dies de repòs per aconseguir més força per aquests esports que tant estima.

A la Sílvia fa anys que no la veig i els únics contactes estan en records mutus mitjançant intermediaris. Amb ella vàrem estrenar Ràdio Mataró ( Amb en Carlos Herrera , en Juanjo Cardenal , en Ricard Aparicio , l’Eulàlia Puigderrajols.... ) , la foto agafada de la seva weeb és d'aquells temps , i durant molts anys vàrem ser molt amics. Després la vida , els corresponents casoris, el seu trasllat de domicili a Barcelona etc, han fet perdre el contacte però el record dels bons temps sempre existeix, i més quan per edat ( em refereixo a la meva , com no ) els records comencen a tenir el seu pes.

El seu premi és absolutament merescut, com ho seria per qualsevol de les altres experiències periodístiques , com per ex. les darreres temporades a Com ràdio, amb sortida inesperada ( com Joan Barril) , amb una clara ferum de venjança política ( molts som els que mai entendrem com Corbacho té el més mínim poder en una societat normalitzada).

Avui Sílvia i Santi son protagonistes. Aquí sempre diem que no hi ha manera en això de comunicar. Que sembla que ni volent, encertem. Que cal fer una nova aposta. Dons, a què esperem?.
Sílvia Cóppulo i Santi Carreras. Carlos Herrera , Jordi Novellas, Joan Catà, Josep Mª Fàbregas, Enric Sierra, Pitu Abril, Ricard Aparicio ... i molts més son noms de professionals mataronins que estimen la seva ciutat i que estic convençut estan disposats a fer-li costat.
Gaudint de tants bons professionals, com pot ser que els estem desaprofitant?.
Com en tantes coses, no ho entenc.

Però ja se sap. És que un és un xic talòs.