dijous, d’octubre 19, 2006

DESAPARICIONS

Avui , dia a19 d’Octubre , segons l’agenda del mes d’octubre del PMC i la programació que fins ahir mateix es donava ( suposo que avui també) a Ca l’Arenas, diu que al Menjador hi havia canvi i es presentaven autoretrats dels germans Arenas.

No he negat mai el meu enorme apreci per Jaume Arenas. D’aquí el meu enuig absolut en els actes inaugurals( el despreci vers Jaume Arenas en tots els actes inaugurals de la Casa Arenas és un fet que sempre em quedarà en la valoració dels marmesors i dels que varen muntar les mostres inaugurals com indicatiu clar de la seva escasa qualitat humana, i molt especialment quan després de ser conscients del fet, han deixat passar el temps sense fer res).
Llavors Baron, Graupera, Masriera, Luis... em varen dir que en feia un gra massa. Que en un no res estava prevista aquesta mostra conjunta d’autoretrats i que podria veure que no tenia raó. Que el centre és diu Ca l’Arenas , en comptes de Germans Arenas per culpa meva i de l’acrònim que formava....

Avui a dos quarts de set de la tarda ( hora activa a Ca l’Arenas) he trucat al número telefònic que s’indica en un opuscle rebut ahir mateix ( 93 741 29 30). La meva sorpresa ha estat quan desprès de molt sonar ha contestat una persona que al parlar de Ca l’Arenas, salta ràpid, “això és el Patronat Municipal de Cultura”. Avenços de la tècnica i de les trucades redirigides. Pregunta meva al respecte de si s’inaugura la mostra d’autoretrats. Silenci, sons del teclat de l’ordinador, i resposta de que no hi ha cap inauguració. Pregunta meva al respecte de la informació de l’agenda, silenci, consulta al costat, i una veu de fons que li remarca que no, que avui és un dia normal amb l’horari normal. Pregunta de que si s’ha ajornat o que passa, i curiosament la comunicació es talla. No segueixo ja que tinc el temps just per que avui és dijous i tinc programa a TVM.

Que ha passat?. No serà que els artistes s’han retardat en l’entrega d’originals?. I que se’m perdoni la ironia i l’humor negre.
Com pot ser que una exposició com aquesta s’ajorni. Es tracta de quatre peces, classificades totes elles en l’inventari, en una mostra planificada fa més de mig any. Algú em pot donar resposta?.

Queda clar que demà al matí la demanaré al propi PMC, però no n’hi ha prou. La gent del carrer ha de saber com es possible que amb tan sols quatre mesos de vida, s’ajornin exposicions, no s’ha fet cap acte complementari, dels tallers ni noticia, el mateix del mateix al respecte de les bases de dades informatitzades que hauries d’estar a disposició de la gent per saber els tresors dels que gaudim en les nostres col·leccions públiques....
I que dir del magnífic cafè a prendre en l’interval de la sucosa visita a les diverses exposicions de la casa?
Algú m’ho explica?.Serà culpa de l’externalització?. O potser de la ineptitud?.

Us he de dir ben clar que jo aposto per aquesta darrera figura.

APARICIONS

Curiosament, i sense estar anunciada apareix per demà “Projecte N.A.S.” al mateix Ca l’Arenas , que s’exposarà a La Finestra i a La galeria.
El responsable es Jordi Lafon , artista de Vic, i com tots sabem enormement lligat amb Mataró , ciutat a la que ves a saber si arribarà mercès el GPS.

És a dir, allò que està previst , en un entorn i una línia determinada desapareix, i en canvi una cosa ben diferent i que no tes res a veure ni amb el centre ni amb la ciutat, però sí amb l’art contemporani, ja que pertany a “H” de Vic , germana de “ACM” i per tant manaire de Can Xalant apareix amb tots els ets i uts.

Es menja d’alguna manera?.

De veritat, crec que el PMC ho hauria d’explicar públicament.

CATÀLEGS.

Observant el darrer que m’ha arribat no veig que en cap lloc indiqui qui l’ha fet. És Pere Fradera, responsable de la idea original, o és Jordi Cuyàs que sembla tenir-ne l’exclusiva sense cap raó que s’hagi explicat?.
O potser serà que en el PMC hi ha tràfic d’influències fonamentades en raons personals de difícil explicació?.

Per això vagi a l'aire la meva darrera pregunta: Qui fa aquests opuscles de Ca l’Arenas?. En raó a què: adjudicació directa, concurs, favoritisme....?. Que s’ha de fer per poder optar a un encàrrec ?.
Espero resposta.

CONCLUSIÓ


Observat amb visió contemporània , potser tot està ben clar. La clau és tocar-nos els nassos , o d’una manera menys políticament correcta, allò que no sona.



MONTILLA

El bon amic Ramon Bassas adjunta la seva sempre encertada visió en un comentari a un post. Li agraeixo.
L’aprecio mot, especialment per la seva sensibilitat i els seus coneixements d’art, i encara que discrepo de la seva vessant de comissari polític, se que actua en el convenciment.
Però a mi no m’ha de convèncer de res. La dicotomia PSC – PSOE és una evidència comentada per arreu. I aquells que venim de lluny , que en unes primeres eleccions vàrem votar PSP , el partit de Tierno Galván amb l’aviador Mata de cap de llista, i que mai hem obtingut la més mínima prebenda del poder ( a un li segueixen negant informació, invitacions i catàlegs en actes organitzats per les entitats públiques municipals ) ningú ens ha de vendre cap moto.

Un votarà PSC ja que està plenament convençut que és el millor per Catalunya. I un somiarà que Catalunya hi surti guanyant, encara que pensi que a Montilla, Corbacho, Zaragoza i Chacón , per dir els quatre pesos pessants del PSOE que mai pensaran en Catalunya com una nació o com un país, i sí sempre com una comunitat com pugui ser La Rioja o Múrcia, no disposaran del poder suficient com per poder subjugar al PSC envers el PSOE.

Un està convençut que en poc temps existirà una refundació del PSC , aliat com no amb el PSOE, però no subjugat. Llavors no tinc cap dubte que m’afiliaré ( si em volen) . La pregunta està en....,Joan Anton, Ivan, Ramon.., en quin costat estaríeu?. I no val sortit d’estudi. Son dues opcions prou diferents com per fer-ne diferència.

1 comentari:

Ramon Bassas ha dit...

Probablement la gràcia del PSC estigui en el projecte comú, encara que porti debats interns. Benvinguts siguin. Crec, com et dic, que justament aquesta simbiosi d'orígens de les tradicions que desemboquen en el PSC ha estat molt útil no tan sols per l'esquerra, sinó pel país.