Encara que sigui a corre-cuita ja que és tard i vol ploure , porto un dia de gossos i ja m’arrossego, i demà , implacable com sempre el despertador sonarà a tres quarts de sis , vull fer uns apunts

Apunt 1
MANUEL CUYÀS

D’amagatotis el Museu Arxiu de Sta Maria inaugura una mostra d’obra gràfica ( auques, publicitat, religiosos , cartells, catàlegs....) del malauradament desaparegut Manuel Cuyàs. I dic d’amagatotis ja que la inauguració no està anunciada enlloc , ni tan sols en el propi Museu Arxiu per el que passo just una hora abans. ( Desprès diem que la gent no va als actes).

M’havia assabentat de l’acte per avís d’en Joan Parés ( no se que em passa amb els museus mataronins que ningú em té en el llistat dels mails) i assisteixo al mateix molt a corre-cuita tot just acabo el programa a TVM . Entrar i davant meu m’apareix un mostrari magnífic que dona signe d’identitat al treball de Cuyàs. M’extasio davant els detalls de les peces presentades i parlo amb en Manuel , el seu fill, reclamant-li l’antològica que se li deu al seu pare. En fem repàs i estem d’acord en quasi tot i especialment que cal posar fil a l’agulla. Ens escolta la M.A:Soler que avisa a n’en Manuel fill, del protagonisme del seu pare en l’apartat de la inauguració de la Casa Arenas. Estem d’acord que molt bé , però no és això.

Als grans artistes està molt be que tinguin record amb un nom de carrer , però el veritable record està en la seva obra. Qui coneix els còmics de Cuyàs, o qui recorda els seus dibuixos escampats per el Zoo de Barcelona , o....?
Una antològica com cal , amb el seu corresponent catàleg és feina obligada.

Es farà?. Que trist és dir que sí amb el cor, i pensar que no amb el cap. Encara que també cal pensar que sols queda un any de disbauxa cultural, i ....

Punt 2.-

A Can Xalant hi ha un important artista japonès per a tal de fer viu un espai que serveixi d’aixopluc en aquests temps de calor ( arquitectures efímers en diuen) . Envio a la gent de TVM i tornen esparverats. El camera gràficament em diu que estan boixos. S’explica: Fan a mà una casa com les que es poden comprar a l’Aki.
Com veieu el pobre no entén res de l’art contemporani
És a dir, com jo.

Punt 3.-
ORIOL CALVO

És un tema complexa que cal tractar amb tranquil·litat com espero fer ben aviat- Hom sap que l’Oriol i jo no és allò que podríem dir amics. Ara ens respectem en la professionalitat , però hem estat molt de temps sense ni tan sols amb el saluda protocol·lari.

Amb tot però vull dir clarament que la seva sanció correspon a un fet purament administratiu i que estic convençut absolutament de la seva innocència que podríem dir punitiva. El seu cas és un exemple més , per un costat de l’absurditat de les administracions locals , i per l’altra punta de l’iceberg de la fiscalitat d’artistes i galeries no legalitzades ( sales municipals, de caixes d’estalvis, etc) que cobren percentatges de les vendes, cosa ben discutible , i dels artistes que mouen diners sense cap mena de fiscalització real.


PUNT 4.-

MARAGALL I ERC


Ja era hora. Els partits que es mouen entre les macro-enquestes, no han vist el que deia tothom?. Treballo en una empresa amb uns centenars de treballadors. És un veritable exemple de la realitat , en el que es refereix a ventall de vots. Tinc el costum de parlar de política i fins i tot alguns m’estiren de la llengua. En aquest micro-cosmos el pensament era absolut ( per un cantó i l’altre) , que collons fa ERC en el govern?.

Per això felicitats per la patada al cul. Per la resta, serà qüestió de treballar i intenta mostra el treball ben fet. Això si , sense demagògies ( ara més que mai cal anar amb pas clar) , i desemmascarant a qui és creu Deu , i no arriba ni al dos ( i que es permeti l’acudit fàcil)

De tot el llegit en aquest dies em quedo amb unes frase de Miguel Àngel Aguilar a “El País” de dimarts. Fora de les que deslegitima a ERC , que les signo sense por , apunto el pensament final de Bernard Williams que val el seu pes en or: “ Hi ha dues vies de progrés, la de la creença compromesa, recolzada per l’evidència , o una d’altre que camina mitjançant un lúcid desig, articulat per mil i una raons”.

Una excel·lent frase per acabar , o al menys així penso. I si la gent de cultura municipal se l’apunta, millor que millor.