dimarts, de gener 10, 2006

REFLEXIONS

Fa deu dies que ha començat l’any 2006 i el meu blog verge. La raó senzilla,: he tingut vacances ( ben merescudes per cert). No se el per què però preciso d’una certa excitació per escriure. Hi ha que s’inspiren en el silenci, en la tranquil·litat. Per a mi és impossible. Em cal l’adrenalina, el ritme, la inmediatesa. Els articles sempre els faig en directe, al darrer moment. I puc assegurar que soc d’una escrupulosa puntualitat. Si algú truca reclamant un escrit meu ho fa amb les disculpes per davant ja que sap que no acostumo a fallar. ( I els companys de TVM i molt especialment els de Cap Gros , espero en donin fe).

Però en vacances soc incapaç d’escriure quatre ratlles. I el que és pitjor, no puc endinsar-me en aquells espais en els que quasi luxuriós em llenço cada dia.
Reiniciant ara l’activitat , n’he fet capbussada als meus habituals. Com envejo la seva perseverància. Un , en aquest obligat resum al que porta el canvi d’any, ha pensat , i molt , en el seu blog. Estic més convençut que mai que el blog n’ha de ser com una diaria columna d’opinió. És a dir, que el primer blocaire, ha estat en J.Mª Espinás amb les seves columnes a l’Avui i a ara a “El Periódico”. ( L’hi hauré de fer oportú comentari a la meva cosina Isabel Martí , mestressa de l’Editorial “La campana”). Per això intentaré ser més constant i menys llarg. Com l’Eli Solsona de la que conec el seu riure clar en la redacció de TVM quan aquest avi s’acosta quinzenalment per fer l’Espai d’Art. El seu blog, a l’estil i imitació dels seus companys JosepMª. I Oriol, va en aquest camí.

Per aixa avui em quedo en tres petits consells:

Consell 1.- Article “Mutantes” de Margarita Rivière a “El País” (Catalunya) del passat diumenge. Parla del fenomen “blog”. ( És estrany que el bon amic Ramon B. no en fes esment)

Consell 2.- “Crítica i crítiques. Escrits d’Art”. És d’en Daniel Giralt Miracle. És magnífic i d’obligada lectura per a qualsevol amant de l’Art.
Per cert està editat per H.AAC, l’associació de Vic paral·lela a ACM de Mataró ( que regeix Can Xalant ). A veure quan aquí veiem també una cosa semblant.

Consell 3.- Visitar l’exposició d’Antoni Perna al Monjo. És magnífica i Perma esdevé en una gran realitat en l’adormit art català d’ara mateix. Si algú creu que tinc al menys un 10% de credibilitat artística que la visiti, no en sortirà decebut.

PS.- Avui he assistit a la conferència de J.M. Cadena a l’entorn de l’antològica de Pablo Mañé. Cadena ha estat magnífic com sempre. Lliçó d’història , recordatori del bon Mañé, i lectura de quatre crítiques per parlar del Mañé comercial que ara ens ofereixen i que no val dos rals.

Per cert, si alguna cosa va fer Mañé a Mataró va ser crear una escola. Avui a la conferència sobre la seva obra tan sols dos membres de la mateixa , quasi la mateixa xifra que en el dia inaugural.
Qui vulgui , que triï la lectura que li sembli més escaient. Però la realitat queda clara. De nou l’hi ha colat un gol al PMC , degut a que ningú sabia qui era en realitat Pablo Mañé. I mentre Barón i Graupera omplint-se la boca de bones paraules. Que no és això companys, que no és això.

PS 2.- I de la Casa Arenas?. De veritat s’ha eliminat la visita detallada, destinada a la gent de l’Art?.
O és que com que no hi cap llistat, no saben a qui convidar?.
Pobrets. O potser millor... Desgraciadets...

PS 3.- Amic Joan, sempre ens quedarà París. Si algú coneix , i estima, la Pce des Vosges, és que coneix i estima París. I el Marais amb el veritable Museu Picasso, el de Picasso de veritat, no l’edulcorat Picasso barceloní.
Per cert, com és possible que Mataró no s’aprofiti de Manel Baena, aquest magnífic professional mataroní, cap de premsa del Picasso barceloní , per portar a casa nostra alguna de les espurnes del carrer Moncada?.

Potser serà que tot bufa cap a Can Xalant, més conegut com el “buc fantasma” , no sé sí per què ningú sap que s’hi cou, o dedicat als membres de la seva tripulació.