FONS D’ART de la CASA ARENAS

Justament ara s’acompleixen dos mesos que vaig fer a mans de Joan Antoni Barón alcalde la ciutat , i en presència del regidor de Cultura Jaume Graupera, el recull de signatures d’artistes disposats a cedir a la ciutat una obra significa del seu treball , juntament amb documentació curricular de la seva trajectòria , per a tal de crear un Fons d’Art a la Casa Arenas i esmenar així el fet que una ciutat com Mataró no disposi en els seus Fons Públics d’una col·lecció valorable d’obra dels seus artistes. En total quasi un centenar d’obres per obrir boca.

El fet va rebre una acollida calorosa per part de l’alcalde i més aviat tèbia , essent generosos, per part del responsable de cultura. Com a resultat final , el “.. d’aquí quatre dies ens truquem per concretar el document .. “i la promesa de que a mitjans de novembre, com a més tardar , es realitzaria una presentació de la casa i de les intencions de futur del Centre. Han passat més de quatre dies, s’acaba novembre, i com sempre el més calent a l’aigüera , malgrat les amables paraules de l’alcalde que fa ben poc em repetia que vetllava per l’assumpte.

En aquest temps s’ha afegit més artistes al compromís i avui m’ha arribat el desig de Pilar Lloret i Jordi Rosés , els magnífics i poc valorats mestres del Taller de Gravat , de cedir al Fons d’Art de la Casa Arenas, el “Gabinet d’Estampes” del Taller de Gravat.

D’ençà els seus començaments un va reclamar per activa i per passiva que el Taller de Gravat , tal i com succeeix en la majoria de tallers d’aquest tipus , destinés al menys una copia de tots els treballs que en ell s’estampessin a la ciutat , ja fos per aconseguir una col·lecció d’estampes, ja fos per configurar carpetes amb les que fer obsequis institucionals, o per qualsevol altre paper que es creies convenient.
Mai va ser acceptada la proposta, ans al contrari . Cap regidor responsable va incloure la notificació en les bases del taller i són molt escasses les peces del Taller que han revertit a la Ciutat.

Lloret i Rosés però han mantingut la llei no escrita de tots els tiradors d’estampes , i de comú acord amb els alumnes del Taller, han anat guardant exemplars dels treballs realitzats en el taller d’ençà la seva direcció. Es tracta dons d’una col·lecció nombrosa , desconeixo la xifra exacta però a bon segur podem parlar d’uns centenars d’obres , que apleguen els excel·lent treballs dels participants del Taller en aquests anys , amb destacats noms de l’art local i comarcal.

La col·lecció aniria acompanyada de documentació tècnica del gravat en general, de cadascuna de les obres i dels seus autors. L’única condició seria que les peces fossin adequadament conservades en un armari de calaixos per a obres en paper i que estiguessin a disposició dels estudiosos. Les obres podrien ser emprades de forma didàctica per a qualsevol tipus d’exposició.
Crec que la proposta és més que magnífica i és absolutament irrenunciable.

Amb ella assolim, broma en broma, més de tres-centes obres de prou interès per crear i iniciar un Fons d’Art amb cost pràcticament zero per la ciutat.
Crec que comença a ser hora de prendre decisions. La generositat del món de l’Art penso que així s’ho mereix, i crec que seria ser massa cap gros deixar perdre aquesta oportunitat.

Però serà possible ?. Per una vegada, vull pensar que aquest fons esdevindrà una realitat. I espero que sigui ben aviat.