dilluns, de novembre 21, 2005



CIS / 0-3 / 20-N


Em sembla que quasi tothom quan sent els resultats de les enquestes oficials al respecte del que pensen els ciutadans, de les seves preocupacions, de les intencions de vot, etc. , ha pensat a qui redimonis se li feia l’enquesta , ja que encara no havia conegut a ningú que en fos protagonista. Ara ja no puc dir el mateix.
Aquest dissabte, a les quatre de la tarda, truquen a casa demanant si hi havia algun home , amb edat de 50a 55 anys, per respondre a l’enquesta del mes del CIS. Obviament vaig acceptar , mogut entre la curiositat i el dret cívic.

Les preguntes anaven per un costat amb elements de caire general, especialment al respecte de l’estat actual de l’economia, i en relació amb passat i futur, i les preocupacions socials més importants en l’actualitat. La segona part es relacionava amb el tema del mes, que en aquest cas es tracta de la immigració.
O sigui que ja ho saben , en el propers resultats del CIS es trobaran que una petita part es deu a mataronins del districte electoral Molins/Torner , i d’entre ells al signant d’aquest blog. No puc negar que estic encuriosit pels mateixos..
-------------

No puc negar que vaig gaudir molt aquest dissabte al vespre, tot veient el Madrid- Barça.
No és qüestió de repetir les mil disseccions que ja han fet els diaris, però un , afeccionat molt més al futbol que no pas al Barça en sí , encara que sigui el meu equip preferit , s’ho va passar d’allò més be, veient el sentit col·lectiu en un equip i un partit d’aquells que dignifiquen aquest joc que tantes passions provoca i que moltes vegades ens desencisa totalment.
I a més, si hi ha actituds tan sorprenents per l’insòlites, com és els aplaudiments del rival, - fet a apuntar i per emmirallar-se -, fan que aquesta sigui una nit per recordar.
-----------

I que dir del 20-N.

D’entre les moltes coses que he heretat del meu pare, està la passió pel coneixement de la Guerra Civil. Ell la va patir, primer en el costat republicà, i desprès en el costat franquista.
La guerra el va copejar mentalment molt i el convertí en un furibund pacifista. Per dir que a casa van estar prohibides sempre pistoles i escopetes que eren les joguines tradicionals d’aquells temps. Ni tan sols el tradicional fort, amb indis i la cavalleria americana, va aconseguir passar la censura I si ens veia jugant amb aquelles pistoles fetes amb pinces d’estendre la roba, la bronca era segura.

Va aconseguir un bon grapat de llibres i documents , alguns dels quals conservo, com partes de ferides, l’aval per sortir del camp de concentració o “La Vanguardia “ del 17 i del 18 de juliol de 1936.
I d’entre els llibres , el que avui encapçala el post. “Raza” de Jaime de Andrade , pseudònim de Franco, i que servi com a guió de la pel·lícula del mateix títol. Editat el 2 de maig de 1942 , “glorioso aniversario para la raza española”.

Pels encuriosits vagi el primer paràgraf del guió:
“Estamos en uno de esos luminosos días del verano de 1987, en el que un sol de estío se refleja en las aguas de plata de una ria gallega, alteradas a ratos por los rizos azules de una leve brisa”.

Un escrit tan repugnant , literàriament parlant, com el que va ser la seva vida i obra de qui avui celebrem amb alegria el trenta aniversari de la seva mort.