PREMI NOBEL

Ja fa temps que això dels Premis Nobel han deixat d’interessar-me. Vist alguns guanyadors sembla el més sensat., però encara n’hi ha un que segueixo aferrissadament i és el de Literatura. Avui s’ha atorgat a Harold Pinter. Intento assabentar-me quin tipus de literatura practica el guanyador, quan el desconec que és en moltes ocasions, i acabo sempre llegint un llibre seu.

La raó és ben senzilla. Quan vaig complir 18 anys ,i com a regal especial, el meu pare, sabedor del molt que m’agradava, - i m’agrada -, llegir em va regalar el llibre “Los Encuentros” de Vicente Aleixandre. És una sèrie de retrats literaris d’homes de la cultura , essencialment de les lletres. Pio Baroja, Azorin, Ortega i Gasset, Jorge Guillén, Salinas, Alberti, Cernuda, J.Mªde Sagarra, Clementina Arderiu, Carles Riba, Celaya , Blas de Otero, José Hierro, José Maria Valverde... Cada escrit va acompanyat d’uns excel·lents dibuixos de Zamorano.

El llibre però tenia truc. Amagat en una solapa hi havia la carta resposta de Vicente Aleixandre a una del meu pare en la que li feia avinent la crítica sobre el llibre que havia realitzat en el programa de Literatura que realitzava a Radio Maresme . Era el gener del 1959.

El meu pare no guardava res del que escrivia , però aquesta carta va quedar guardada en el llibre i va ser el regal més emocionant que vaig rebre de part seva. Sé que es va seguir cartejant amb Aleixandre però no en tinc cap més prova.

Vicente Aleixandre va ser Premi Nobel de Literatura i estic orgullós de tenir una carta personalitzada d’ell. O millor dit, estic orgullós de que el meu pare penses que el millor regal en uns divuit anys fos una carta , llavors sense més valor que el demostratiu d’una amistat.